EBOOKS EN PDF DE L’AUTOR PUBLICATS I
DE LECTURA I DESCÀRREGA GRATUÏTA. PER LLEGIR-LOS O DESCARREGAR-LOS FEIS CLIC DAMUNT CADASCUN DELS TÍTOLS:
- Llorenç Vidal: Pequeño libro de un solitario / Petit llibre d’un solitari
- Llorenç Vidal: Primeres poesies
- Llorenç Vidal: Estels filants (haikai / haiku)
- Llorenç Vidal: Petits poemes (haikai / haiku)
- Llorenç Vidal: Destellos Espirituales
- Llorenç Vidal: La Rosa de los Vientos (Recopilación Poética)
- Llorenç Vidal y Eulogio Díaz del Corral: Ideario no-violento
ALGUNS POEMES POSTERIORS O NO INCLOSOS ALS EBOOKS RELACIONATS MÉS AMUNT I A INTEGRAR EN UN PROPER CONJUNT DE «POEMES ESPARSOS», JA ESBOSSAT A LA «2012: ANTOLOGIA POÈTICA»
DÉU TE DONI PAU, AMIC... Déu te doni, pau, amic, en solcar els camins. Si cantes sia el teu cant cant de pau, pau el to de tes paraules. On arribis, amb amor, digues: 'Pau a aquesta casa'. Si abraces qualcú, un abraç sia el teu de pau humana. Irradia amb els teus ulls pau als camps i pau a l'aire. Déu te doni pau, amic, germà dels camins de l'auba. (Ponent, nº 1, II etapa, Cádiz, 1975, inclòs posteriorment a "Florilegi de poemes a Santanyí", Pregó de les Festes de Sant Jaume, Santanyí, 1994. Versió revisada 2007).
* * *
EVOCACIÓ DE MARC CHAGALL Marc Chagall pintor de somnis d'arbres de somni violins de somni boires de somni bèsties de somni pobles de somni mares de somni infants de somni amors de somni paisatges i capvespres de somni llunes i ramells de somni estrelles i àngels de somni jueus de sofriment i somni soledats de sofriment i somni guerres de sofriment i somni Marc Chagall pintor errant de somnis de sofriments i somnis de solitaris sofriments i somnis de nostàlgics sofriments de poètics somnis de somni. (Baleares, Palma de Mallorca, 8 d'abril de 1985)
* * *
AMB MOTIU DE S'INAUGURACIÓ DE SA NOVA ESCOLA D'ES CAPDELLÀ A tots ets alumnes actuals i futurs d'aquesta Escola Una escola ès un estel encès en es front d'un poble. Sembrau-hi bons ideals i es poble serà un gran poble; conrau-hi llavors de pau i es poble serà un gran poble; ompliu-la de foc d'amor i es poble serà un gran poble. S'Escola d'Es Capdellà cultura sia p'es poble, ja que una escola ès s'estel encès en es front d'un poble. (Inauguración de la Escuela de Capdellà Patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Calvià, 1983)
* * *
CAPVESPRE A ASSÍS Germans, ¿heu vist sa llum ocre que a tot arreu es desgrana damunt sa ciutat d'Assís quan es sol ja s'endavalla? ¿I aquells matisos de cel que pareixen filigrana entre flocs daurats de boires i campanetes de randa? Germans, ¿no heu vist Sant Francesc que amb sos aucells juga i parla a s'entrelluu d'es capvespre quan s'enfila s'horabaixa? (Baleares, Palma de Mallorca, 3 d'octubre de 1982, VIIIè Centenari d'es naixement de Sant Francesc)
* * *
EN ES TRASPÀS D'ES POETA GUILLEM COLOM Mestre de forma precisa, glosador de terra i mar, cantor de sa nostra història, poeta fort d'ideals, ara que en creixent de lluna nostra Mallorca heu deixat, des d'aquesta illa enclavada, terra d'es nostros combats, vos desig un vol de sòmits p'es jardins d'es món astral. (Hoja del Lunes, Palma de Mallorca, 11 de juny de 1979, i Quaderns Literaris Ponent, nº 17, Mallorca, 1979)
* * *
PREGÀRIA A NOSTRA SENYORA DE ROBINES
AMB MOTIU DE SA NOVA NOMINACIÓ
D'ES COL·LEGI PÚBLIC DE BINISSALEM (1985)
Nostra Dona de Robines,
Regina d'es camps llaurats,
Regina d'es camps de vinyes,
Regina d'es camps de blat,
Regina de ses estrelles
i de s'hora d'es sol alt,
de s'aubada i d'es capvespre,
d'es dia clâ i s'emboirat,
Senyora d'es dret de viure,
a tots donau-mos sa pau.
Aquest petit poema, musicat per
Bernat Fortesa Fuster, va esser adoptat
com a himne d'es col·legi.
* * *
ROMANÇ DE SES ILLES BALEARS "Puede decirse que la Divina Providencia al hacerlas brotar del seno del mar, se propuso hacer de ellas un pueblo independiente, ni inquietador ni por otros inquietado". (José Rosselló y Bestard: "Compendio de la Historia de las Baleares", declarado de texto en las escuelas por Real Orden de 4 de abril de 1887) Escuma tornada pedra són ses Illes Balears, escuma tornada pedra per fat i fat de la mar. Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera... i un esbart d'illes i illots sota un plàcid cel d'es més puríssim blau. Pitiüses i Gimnèsies, un déu les agombolà i les féu fies de s'auba. Bressol de pobles germans, en es silenci d'es sigles són ses Illes de sa Pau. Escuma tornada pedra per fat i fat de la mar. Pedra transformada en vida són ses Illes Balears. (De "Tres branques d'un mateix pi. Lectures de Balears, Catalunya i València" per Bartomeu Rotger Amengual i Llorenç Vidal, 1979, i reproduïda a distints articles i ocasions)
oli d’ Eulogio Díaz del Corral)
PREGÀRIA A LA MARE SANTÍSSIMA
DE CONSOLACIÓ
"Consola ton poder ab lo poder de Déu,
e ta volentat ab la sua, e ton enteniment
amb la sua saviesa".
Ramon Llull: "Llibre de mil proverbis", 23.1
En aquest món de tristor
Vós sou la font d'alegria
que, des del turó, irradia
un dolç somriure d'amor.
Baladre de resplendor
que il·lumina el puig, sou dia
i estel en la interna via:
en l'esperit sou claror.
Per l'humà que va tot sol
pels camins de l'existència
Vós sou salut i consol.
Enmig de tanta indigència,
siau-nos, oh Llum del Sol,
consolació i clemència.
(Consolació, Corona poètica a Nostra Senyora
de Consolació, Col.lecció Coses Nostres, Santanyí,
1989. Reproduïda a l' Agenda Escolar 2008-2009
del Col.legi Blai Bonet)
* * *
EVOCACIÓ DE FRA RAFEL VERGER AL CLAUSTRE DELS FRANCISCANS DE CADIZ MENTRES ESPERAVA LA SORTIDA CAP A AMÈRICA A N'Andreu Pons Fullana, escorcollador de la història santanyinera Atlàntic convent de Cádiz, claustre de frares menors, on Germà Rafel medita somnis de nous horitzons... Del seu Santanyí es recorda: Puig de Consolació, cales, ullastres, figueres, sol de Mallorca, cançons... Com enyora la Roqueta! Com l'atreu aquell nou món! La campana toca l'Àngelus, el vent ruixa els cornalons, Fra Rafel sent que dins l'ànima el crida, llunyà, el Senyor i que Sant Francesc l'estira pels nusos del blanc cordó. Atlàntic convent de Cádiz, claustre dels frares menors, on consirós meditava Fra Rafel nous horitzons... (Florilegi de poemes a Santanyí. Pregó de les Festes de Sant Jaume. Edició de l'Ajuntament de Santanyí, Santanyí, 1994) *
* * *
RECORD DE BLAI BONET Poeta de ran de mar i de soledats en calma, de passions que s'endinsen i que en metàfora esclaten. Record aquells temps d'antany, asseguts davall la parra, entre ecos de malves joves, al corral de ca ta mare. I, llavors, camins i temps poc a poc es bifurcaren i el mariner fugí al mar i el pagès restà a la plana. I cadascú conrà espigues de coral, blat i herba‑sana. Tots dos jugaren amb peixos i desgranaren magranes... Però són en mi presents, amic de tardors llunyanes, aquelles llargues converses davall l'emparrat. Nostàlgia no tenc ni conserv en mi, però sí un record en calma. (* Ídem. Publicat per primera vegada a l'article Presència escolar de Blai Bonet, a Última Hora, Palma de Mallorca, 1 de setembre de 1987)
* * *
A LA MORT DE MUMPARE, MARINER DES D'AL·LOT El darrer cop de mar vos va ferir de veres: Trencà el vostro vaixell ancorat, ja, en el port, deixà fet un esqueix el vol de vostres veles... Vos llençà l'esperit enllà l'Estel del Nord. (* Ídem)
* * *
ROMANÇ DE LA VIDA NOVA In memoriam de mumare Esposa d'un mariner, brodadora de mans blanques, damunt el tambor del temps brodàreu, mare, brodàreu. Glosadora de silencis, jardinera de nostàlgies, primfilàreu flors i estrelles, inicials de paraula, sortilegis de capvespre... potser dolors i esperances... "Ja no brodaré mai més", aquell dia somiàreu, mentres que una pau divina a dins vostro endevinàveu... I una nit, vora la mar, on el cel és fondo i ample, on els estels se belluguen del vespre fins a l'aubada, obríreu el vostro pit com s'obri un cor de magrana, i un àngel va recollir el foc viu de la vostra ànima. ...Ara, en paratges sutils, el vostro esperit descansa, esperant la vida nova de sê un raig de llum daurada que brodi espires de pau a la corona de l'auba. (* Ídem)
* * *
A SANTA ESCOLÀSTICA, ADVOCADA D'ES PLOURE I VENERADA EN ES PUIG DE CONSOLACIÓ, DE SANTANYÍ Filigranes d'un retaule rústic, d'un barroc pagès. Visitau‑lo... meravella!, són fuies d'acant encès. I, en es cor, Santa Escolàstica, que, amb posat benedictí, invoca salut i pluja p'es terme de Santanyí. Per Mallorca i per ses Illes d'aquest mar de serenor donau‑mos aigo a balquena ... i un poc més de germanor. (* Ídem)
* * *
ROMANÇ CARMELITÀ DE PORTO PETRO Un cop de mar és vengut de molt més enllà de l'auba i del llunyà Puig Carmel aquí ressonen sons d'arpa. Marina de Santanyí i Mediterrani en calma. A Porto Petro ha florit una assussena de gràcia. És un clavell d'Orient? És una lluna encantada? És diamant africà? És perla tornassolada? Germans: mirau‑la, perquè és un estel blanc d'esperança. (* Ídem. Inclòs prèviament a la corona poètica Claror damunt la mar, col·lecció Coses Nostres, Portopetro, 1993)
* * *
ORACIÓ PERQUÈ ES DEIXI EN LLIBERTAT ELS AMETLERS PER FLORIR I FRUCTIFICAR EN PAU TOTS ELS HIVERNS I TOTES LES PRIMAVERES Senyor de la Mitjanit, Senyor del cor del Dia, Senyor de la Lluna Nova, Senyor de la Lluna Plena, He trescat les vostres terres i m'he aturat en aquest turó en el quart minvant del vostro capvespre. Però, davant els meus ulls, un quart creixent d'arbres adolescents era destruït dins la vostra possessió: hi havia pruneres, codonyers, acàcies... ...i també hi havia ametlers. Senyor de la Mitjanit, Senyor del cor del Dia, Senyor de la Lluna Nova, Senyor de la Lluna Plena, Aviat tendreu la vostra carretera d'asfalt per creuar els vostros camps i demà hi tendreu un heliport de ciment armat, i per això cada any cauran noves pruneres, nous codonyers noves acàcies... ...i nous ametlers. No vos imagín i tal volta no pugui venerar‑vos quan just sieu Senyor de les estructures metàl·liques i de les superfícies d'asfalt i de ciment armat. Per això, Senyor de la Mitjanit, Senyor del cor del Dia, Senyor de la Lluna Nova, Senyor de la Lluna Plena, Des del turó del quart minvant de l'horabaixa, en aquest ocàs del quart creixent de la vostra Obra, vos deman: Deixau en llibertat els ametlers perquè en pau seguesquin florint tots els hiverns i fructificant en pau totes les primaveres. (* Ídem. Versió en castellà publicada amb anterioritat a Ponent II etapa, nº 18, Palma de Mallorca, 1980-1981)
* * *
A SANTANYÍ, DES DE LA DIÀSPORA Santanyí, terra de pa d'ordi, de blat i de xeixa, on la paraula es fa queixa quan manca pluja. Cel clar, terra de migjorn, pinar i aigua blava, la mateixa que banya l'Àfrica i deixa a la platja estels de mar. Com ells, pelegrins en nau, tos fills cercam l'horitzó quan partim del teu enclau. Que, arreu, ton nom fogueró intern sia, Anyell de Pau, per escaufar-nos d'amor. (* Ídem. Reproduïda de l' Agenda Escolar 2008-2009 del Col·legi Blai Bonet)
S'ÀNGEL DE SA SALUT A N'Eulogio Díaz del Corral, pintor Es seus colors atzurins es blau d'es mar t'ha deixat; es sol, es color daurat; sa lluna, es seus blancs més fins, i a ses herbes d'es camins un verd pur has arrencat, per pintâ un donzell alat, un àngel de tons divins: jove ros, d'ampla volada, àgil com un flairós tel, que du sa força amagada davall es plecs d'es seu vel i que, a sa dolça mirada, encarna es foc d'un estel. Aquest ès es primer sonet que vaig compondre, Mallorca, 17 de setembre de 1979. Inicialment havia pensat publicar un aplec de poesies en mallorquí popular, però finalment ses poesies en mallorquí popular quedaran integrades dins un conjunt aleatori de poemes esparsos.
* * *
DE NOSTRA DONA SANTA MARIA LA MAJOR Madona Santa Maria, que en el cor de l’Illa estau, digau-me quina és la clau que el pit obri a l’alegria. Madona Santa Maria, Senyora del cel ben blau, que, lluny del mar, navegau en vaixell de pagesia; com estrella encisadora que encisau en la bondat, sobre els somnis voladora, en temps clar o ennigulat, siau Vós la sembradora de focs de fraternitat. (Corona Poètica a Santa Maria la Major d’Inca, Ajuntament d’Inca, Inca, 1992)
* * *
EVOCACIÓ D'ABU YAHYA, DARRER WALÍ MUSULMÀ DE MALLORCA Què en serà de ma Mayurqa si arriben els cristians, si les naus d'Aragó vénen carregades de soldats catalans i aragonesos i cavallers occitans, reforçats per mercenaris dels regnes continentals. Què en serà de ma Mayurqa, que ara és un país de pau sota l'arc-del-cel benigne de la fe dels musulmans. Aquí vivim en concòrdia els mallorquins vells d'antany i els mallorquins venguts d'Africa com un poble de germans, units en la tolerància i creences de l'Islam. Què en serà de ma Mayurqa ara que ja han arribat i que assetgen Bab-el-Kòfol. La volen enderrocar per entrar dins la medina aquests nssara forans. Així pensava Abu Yahya, nostàlgic al seu palau mirant des de l'Almudaina el més bell de tots els mars. En ses mans duia un rosari i, amb el cor extasiat i sos ulls mullats en llàgrimes, resava els cent noms d'Al·lah. Circulen diferents adaptacions d'aquest poema en mallorquí popular i algunes no conserven es ritme ni sa mètrica que li són essencials. Per això s'inclou aquí sa versió en mallorquí popular original de s'autor: EVOCACIÓ D'ABU YAHYA, DARRER WALI MUSULMÀ DE MALLORCA Què en serà de ma Mayurqa si arriben es cristians, si ses naus d'Aragó vénen carregades de soldats catalans i aragonesos i cavallers occitans, reforçats per mercenaris d'es reines continentals. Què en serà de ma Mayurqa, que ara ès un país de pau davall s'arc-del-cel benigne de sa fe d'es musulmans. Aquí vivim en concòrdia es mallorquins veis d'antany i es mallorquins venguts d'Àfrica com un poble de germans, units en sa tolerància i creences de s'Islam. Què en serà de ma Mayurqa ara que ja han arribat i que assetgen Bab-el-Kòfol. La volen enderrocar per entrar dins sa medina aquests nssara forans. Així pensava Abu Yahya, nostàlgic n'es seu palau mirant des de s'Almudaina es més bell de tots es mars. En ses mans duia un rosari i, amb so cor extasiat i es seus uis muiats en llàgrimes, resava es cent noms d'Al·lah. Publicat en mallorquí literari a Última Hora, Palma de Mallorca, 29 de desembre de 1995
Vocabulari de paraules àrabs usades en aquest poema:
Walí (governant, governador), Mayurqa (Mallorca),
Bab-el- Kòfol (porta de ses murades de Palma per on
entraren ses hosts del Rei En Jaume I, situada per on
està actualment s'hospital militar), medina (ciutat),
nssara (cristians) plural de nasrani (cristià), Almudaina
(nom d'es palau d'es Reis de Mallorca, a Palma),
Al·lah (Déu).
* * *
ECOS MISTRALIANS Jo tenc sa crença que sent sa campana d’una veu germana que ve de Provença. Ès pausada, intensa i molt casolana. Pel mar blau desgrana una pau immensa. Forta, marinera, amb un caire antic i espiritual, sa veu riolera d’aquell bon amic que es deia Mistral.
* * *
CANÇÓ D’ETS EMIGRANTS QUE RETORNEN (Zajal arromançat) Tornam. Sa terra sagrada d’es nostros avantpassats mos espera, com un somni difícil de desvetlar... Sí, per millorâ, en fugírem, però això resta llunyà... Tornam. Sa terra sagrada d’es nostros avantpassats... (Escrit en es vaixell d’Algeciras a Tanja, dia 14 de juliol de 2006)
* * *
TRANSMUTACIÓ ¿Què en serà dels meus poemes quan el món no sia món i el sol devori els planetes? Tot serà un estel de foc… i, dins el gran mar galàctic, seran part del foc del foc.
* * *
A SANT MIQUEL ARCÀNGEL, PATRÓ DE CALONGE (MALLORCA) I CAPDAVANTER DELS DEFENSORS DE L'AMOR I DE LA VIDA Arcàngel d'Amor Diví, estel del Foc més ardent, de braç viril, fort, potent i d'esguard diamantí, quan es bifurcà el camí de la vida en bo i dolent, t'alçares, cabdill valent, amb l'espasa del destí. Si en la més fonda encontrada del món espiritual triomfà ta llum daurada, sies, força intemporal, en nostra interna posada escut del bé contra el mal. (Calonge. Festes de Sant Miquel, Calonge, Mallorca, 1998)
* * *
EN EL CENTENARI DEL NAIXEMENT
DE LANZA DEL VASTO
Ens arriba un mot de pau
des dels cels clars d'Occitània.
Ens arriba un mot de pau
des de les terres de l'Arca.
Ens arriba un mot de pau
no-violenta i callada.
Ens arriba un mot de pau.
És el missatge de Lanza.
Ens arriba un mot de pau
des del sant racó de l'Arca.
Ens arriba un mot de pau
des dels cels blaus d'Occitània.
(Última Hora, Palma de Mallorca, 27 de desembre de 2001)
* * *
EVOCACIÓ D'EN JAUME III, REI DE MALLORQUES (25 d'octubre de 1349) (Zajal arromançat) Silenci, un fondo silenci, en es Camp de sa Batalla! El Rei de Mallorca ès mort i es capvespre s'endavalla. Jaume III ès ara un màrtir, un mite i una esperança. Silenci,un fondo silenci, en es Camp de sa Batalla! (Última Hora, Palma de Mallorca, 8 de novembre de 2003) _________ Nota: Dels dos sinònims zéjel i zajal usats a Mallorca per designar aquesta composició mètrica, el poeta usava abans el primer, però finalment i per raons etimològiques (زجل en àrab) s'ha decidit pel segon. Així i tot manté la denominació de zéjel als articles publicats amb anterioritat al mes de maig de 2010.
* * *
AMOR DE L'HORABAIXA Batec silent. La llum que s'endevina en el crepuscle dolç de la vesprada del sol ponent fa l'hora matisada. Eros ocult du blanca i diamantina corretja que allibera i encamina vers una esclavitud ben turmentada que acceptada de grat es fa daurada en el cor dels amants... Una boirina que s'escampa pel cel de la tardor estreny el pit amb una suau faixa que el mal fa bé i el goig torna en dolor, segons d'on bufi el vent, i obri la caixa del riure i del plorar... riure d'amor, plorar d'amor, d'amor de l'horabaixa. Sonet premiat amb el Premi al millor poema en català-valencià-balear al III Premi Internacional de Poesia Amorosa 2005 (Del llibre "III Premio Internacional de Poesía Amorosa 2005". Círculo de Bellas Artes, amb la col.laboració del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca, Palma de Mallorca, 2006)
ALS BALADRES DE CONSOLACIÓ SEMBRATS AL JARDÍ DE CA-NOSTRA A PUERTO REAL (Zajal assonantat) Baladres de Santanyí devora l'atlàntic mar ompliu de dolces cadències el meu front ja tardoral i feis ressonâ en mi els ecos del meu migjorn insular. Baladres de Santanyí devora l'atlàntic mar... (Festes de Sant Jaume, Santanyí, 2006, dins l'article "En Llorenç Vidal i Vidal, poeta, educador i pacifista santanyiner" d'Eulogio Díaz del Corral, versió actualitzada)
* * *
LLUNY DE LA TERRA NATIVA Ben íntim s'ha fet mon cant lluny de la terra nativa. Ma veu s'és tornada esquiva i solitari el meu plant. Mentre faig camí endavant, bella llàntia votiva, la materna llengua viva conserv com quan era infant. Rebel a tota dogmàtica i no passiu, com la gent domesticada i fanàtica, trec vigor del pensament i, amb una força selvàtica, som mallorquí independent. Llibre - carpeta Desembre 2006 del Círculo de Bellas Artes, Palma de Mallorca, 2006. Edició de bibliòfil limitada a 20 exemplars numerats. Pròleg d'Antoni Garau Mulet, President del Círcol de Belles Arts. Gravats originals de Margherita Runcio, Marta Canals, Carmen Bermejo, Carolina Amigó i Tamara Cheyjan.
* * *
A KONSTANTINOS KAVAFIS, POETA GREC D’ALEXANDRIA Com caliu que no s’apaga, sentires en soledat un amor desesperat dins un pit que l’aire amaga i que en l’íntim s’afalaga amb un buf de vent nafrat, breu contacte i comiat, efímers com l’argelaga. Una topada, un somriure… i enyorança sense fi que en bells cants vares descriure… Així passà el teu destí, amb un viure que és no viure dins ton cor d’alexandrí.
* * *
A MN. ISIDOR MACABICH, DEVORA ES SEU MONUMENT, A EIVISSA, EN ES PRIMER CENTENARI D’ES SEU NEIXEMENT “Clara nit de gener claror de lluna plena” Isidor Macabich: “Miratges” Pujant Dalt Vila he trobat es vostro repòs d’estàtua i es meu pas he alliberat de tanta quimera fàtua, i vos he vist amorós recercant per dins s’història per aixecar sa memòria de ses Pitiüses, vós que vàreu viure i ritmar eivissenques poesies de mariners i de dies de bona i de mala mar. Pujant Dalt Vila he sentit, devora d’un món frenètic, es vostro repòs poètic ple d’un miratge infinit. (Última Hora, Palma de Mallorca, 29 d’octubre de 1983)
* * *
PORT DE SÓLLER (Zajal assonantat) A Pere A. Serra Amb matisos d’aquarel·la, hora de posta de sol, es desfà en verds, blaus i siena la llum serena del Port i tota la Vall de Sóller s’obri entre el mestral i el nord… Amb matisos d’aquarel·la, hora de posta de sol… (A Pere Serra i Bauzà, en el seu 80è aniversari. Homenatge de les Lletres, Palma de Mallorca, 2008)
* * *
EL MEU TESTAMENT Quan el meu terrenal fi esqueixi el feix dels meus dies un grapat de poesies vos deixaré en mallorquí. Hauran teixit mon destí pensaments, pedagogies, devotes filosofies i ensomnis de romaní. No serà un mot de ciència del meu testament la clau, sinó, entre ombres d'indolència, l'alba estela de ma nau, feta d'amor, paciència i anhels de serena pau. (Agenda Escolar 2008-2009 del Col·legi Blai Bonet de Santanyí, 2008)
* * *
RELIGIÓ NATURAL El teu resplendor diví canten la lluna i el sol i dels astres tot l'estol de l'univers sense fi. I cerc arreu el camí que m'elevi a Tu en un vol, però, en trobar-me tot-sol, veig que la ruta està en mi. En el meu tot-sol estar sent que em brolla la cadència de les ones de la mar, quan en la meva existència, al ritme del respirar, dins el meu cor Tu ets presència. (Revista Arboleda, nº 70, Palma de Mallorca, desembre 2008).
* * *
A SA TIA BET i, a través d’ella, a totes ses tietes del món Sempre complaent, callada, collint metles o brodant, tenint esment d’un infant, d’un malalt… sempre ocupada planxant roba o fent bugada ta vida va anar passant… Per reposar, ni un instant, just al vespre una becada que et transportava… per on? potser dins passats vagits, potser dins un altre món on la vida dels sentits, ja alliberada, se fon amb els somnis no complits... (Revista Dies i Coses, núm. 129, Calonge, Mallorca, març-abril 2009)
rèplica d’una que hi havia en es Quarter, Es Llombards
ALS AMICS DE CALONGE QUE M’HAN OTORGAT S’ESTRELLA MOSTREJADA (Zajal assonantat) De nin mirava els estels en nits de serenor clara... Somiava que en queia un i que amb les mans l’agafava i ara avui em feis present d’una estrella mostrejada. De nin mirava els estels en nits de serenor clara... Calonge, 1 de març de 2010 (Revista Dies i Coses, nº 135, Calonge, Mallorca, març-abril 2010)
* * *
DIÀLEG MÍSTIC DAVANT LA VERGE BLANCA DE SANT SALVADOR -Digau-me, ermità, què hi feis damunt aquesta muntanya? -Cultiu roses i clavells per posar a la Verge Blanca. -Digau-me, ermità, què hi feis damunt aquesta muntanya? -Encenc ciris i llanternes davant de la Verge Blanca. -Digau-me, ermità, què hi feis damunt aquesta muntanya? -Mir les estrelles del cel, quan la nit és neta i clara, per contemplar la corona astral de la Verge Blanca. -Digau-me, ermità, per què? Per què és del color de l’alba? -Perquè Ella és Flor d’Ametler transformada en Verge Blanca. (Corona Poètica a la Mare de Déu de Sant Salvador de Felanitx, col·lecció Coses Nostres, Felanitx, 1988)
* * *
PSALM DEL PACIFISTA En aquest món de clans i de fanàtics, facem la tolerància... En aquest món que trenca els drets i els deures, salvem els drets humans... En aquest món ple d'odi i de rancúnies, sembrem llavors d'amor... En aquest món on regnen les discòrdies, visquem com bons germans... En aquest món d'exili i violència, conrem als cors la vida... En aquest món de guerres i misèria, edifiquem la pau... (Revista Dies i Coses, nº 135, Calonge, Mallorca, març-abril 2010, dins "Uns mots d'agraïment" per la concessió de l'Estrella Mostrejada, Calonge, 1 de març de 2010)
* * *
REFLEXIÓ DAVANT UNA PLAÇA DE TOROS (Zajal arromançat) No és art, ni és pau ni és cultura torturar a un animal, ni amb músiques a la plaça ni amb xaranga nacional, ni amb salvatges correbous, ni altres formes de crueltat… No és art, ni és pau ni és cultura torturar a un animal. (19 de febrer de 2010. Publicada a sa revista Dies i coses, nº 138, Calonge, Mallorca, setembre-octubre 2010, i reproduïda a numerosos fòrums contra sa tortura animal)
* * *
SAPIÈNCIA (Zajal arromançat) Rodamon de s’existència més que pelegrí d’un sol, entre miratge i miratge he descobert -vaja sort!- que sa millor saviesa ès sebre viure tot-sol. Rodamon de s’existència més que pelegrí d’un sol...
* * *
A SANTA MARIA DEL MAR,
PATRONA DE CALA D’OR
(Zajal arromançat)
A Mn. Baltasar Amengual
En tempesta i en bonança
Vós sou Reina de la Mar...
Dau-nos bona singladura
i, amb cel net o nigulat,
menau-nos sempre, Senyora,
a un port de serenitat...
En tempesta i en bonança
Vós sou Reina de la Mar...
(Santa Maria del Mar, Festes 2013, Cala d'Or)
* * *
A N'ESCLARAMONDA DE FOIX REINA DE MALLORQUES (BALEARS) (Zajal arromançat) Venguda de terra càtara, país de sa blanca flor, s'escut de Foix, ses tres barres, dus, Regina, dins es cor i en fas hereu ton reialme per unir quatre Illes d'Or. Venguda de terra càtara, país de sa blanca flor, (Revista Toc·Toc Balears, nº 7, Mallorca, 2013)
* * *
PREGUNTES A UN DESCONEGUT MUSULMÀ QUE DONÀ NOM A SES FONTS DE N’ALIS (Zajal arromançat) Qui eres, amic? Com series que romans encara aquí? Jove? Vell? Tot sol? Família? Deixalla d’un temps marcit! Però amb ton nom, que perdura, ets per sempre mallorquí.. Qui eres, amic? Com series que romans encara aquí? (Miscel·lània dedicada al número 150 de la col·lecció Coses Nostres, Ca's Concos d'es Cavaller, Mallorca, 2013)
* * *
ESTIU A CALA D’OR (Zajal arromançat) A En Josep Grimalt i Vidal, àrtifex de “Coses Nostres” Verda verdor de verds pins besa el mar a Cala Gran... Blancor de cases, cel nítid, reflex de penyes, infants que juguen, corren i neden... Arena de tons daurats... Verda verdor de verds pins besa el mar a Cala Gran... (Miscel·lània dedicada al número 150 de la col·lecció Coses Nostres, Ca's Concos d'es Cavaller, Mallorca, 2013)
* * *
SA LLENGO DE SES BALEARS (Zajal assonantat) A sa memòria d'Antoni Mª Alcover, de Francesc de B. Moll i d'Isidor Macabich Sa nostra llengo ès harmònica i sibilant com es vent... Ès sa llengo de ses Illes Balears fa molt de temps. Hi parlam tots entre noltros i també hi resam a Déu. Sa nostra llengo ès harmònica i sibilant com es vent... (Revista Toc·Toc Balears, nº 9, Mallorca, 2014)
A NOSTRA SENYORA DE LA SALUT Patrona de Palma i venerada a sa Parròquia de Sant Miquel (zajal assonantat) Ave Maria, Estel primigeni de s’Auba... Raig resplendent d'es Sol, bella Assussena blanca, donau-mos flors de salut de pietat i gràcia... Ave Maria, Estel primigeni de s’Auba... (Revista Toc·Toc Balears, nº 10, Mallorca, 2014)
* * *
ES CASTELL DE SANTUERI DES DE CONSOLACIÓ (REMEMBRANÇA) (zajal assonantat) Castell roquer que vigila ses contrades de migjorn, penyal esquerp, llunyania, difuminada claror, mirall trencat, pedra històrica de mallorquina antigor... Castell roquer que vigila ses contrades de migjorn... (Retxes curtes per a un homenatge a la glosa i al glosador Rafel Roig, es Carritxoner, Ca's Concos d'es Cavaller, Mallorca, 2014)
* * *
CALABRUIX (zajal arromançat) Sé que som un calabruix dins una calabruixada... Tota la llum que en mi brilla és una llum reflexada sobre el meu ser transitori que en son no-ser just és aigua... Sé que som un calabruix dins una calabruixada... (Revista cultural Tántalo, nº 81, Cádiz, 2017)
* * *
METAMORFOSI CREPUSCULAR (zajal arromançat) Crepuscles de matinada... Crepuscles de sol ponent... I en arribar aquells crepuscles d'es quals ja n'estaré absent mira es color d'es crepuscle perquè jo hi seré present.. Crepuscles de matinada... Crepuscles de sol ponent... (Revista cultural Tántalo, nº 86, Cádiz, 2019)
* * *
ELLS (zajal arromançat) Es creuen molt importants... Jo un poeta pla i senzill... Pensen teixir amb fils de fibra, jo em conform amb fil de fil. Ells s'empenyen i s'afanyen. Jo solitari i feliç. Es creuen molt importants... Jo un poeta pla i senzill... (Miscel.lània dedicada al número 200 de la col·lecció Coses Nostres, Cas Concos des Cavaller, 2019)
* * *
PETIT DIÀLEG AMB FRA ANSELM TURMEDA, ALTRAMENT DIT ABDAL·LAH, SIS CENTS ANYS DESPRÉS (zajal arromançat) - Bon fra Anselm, digau, digau-me què hi puc fer, digau-m'ho vós... - Tant de desgavell com sura, germà Llorenç, dins el món, reflexiu en ton silenci, porta't bé i passa de tot... - Bon fra Anselm, digau, digau-me què hi puc fer, digau-m'ho vós... (Miscel.lània dedicada al número 200 de la col·lecció Coses Nostres, Cas Concos des Cavaller, 2019)
* * *
UN DIA...
(zajal arromançat)
I un dia jo seré alè
dins de s'alè universal,
sense penes ni nostàlgies,
gota d'aigo dins la mar,
i foc dins es foc de vida
de sa vida intemporal.
I un dia jo seré alè
dins de s'alè universal...
(Revista cultural Tántalo, nº 89,
Cádiz, 2020)
* * *
A N'ANDREU BENNÀSSAR BONET,
SANTANYINER, MÚSIC I AUTOR DE SA
MÚSICA DE S'HIMNE D'ES DENIP
Com? S'ès trencat es silenci
i una música se sent?
Brollen notes de piano
i les fa brollar N'Andreu
i a Santanyí s'harmonia
reviscola a's quatre vents...
Com? S'ès trencat es silenci
i una música se sent?
("Tota una vida. Andreu Bennàssar",
Ajuntament de Santanyí, 2019)
* * *
CAMINANT D'ES SILENCI (zajal arromançat) Fet caminant d'es silenci cerc es despertar de s'auba, sa serenitat d'es dia junt a un cel i un mar en calma i un lumínic horitzó en es fons de sa meva ànima... Fet caminant d'es silenci cerc es despertar de s'auba... (Revista cultural Tántalo, nº 91, Cádiz, 2021)
* * *
AUBADA A TETUAN
Sa ciutat dormida
es desperta a s'auba...
Es sol la decora
amb sa llum daurada
i es minarets criden,
criden a pregària...
Sa ciutat dormida
es desperta a s'auba...
("Despedida en Tetuán. Antología poética",
IX Trobada Hispano Marroquí de Poesia,
Tetuan, 2022)
HAIKAIS / HAIKUS
Haikai o haiku: composició poètica d’origen japonès formada
per tres versos blancs plans o esdrúixols de 5-, 7- i 5- síl·labes. No ès una estrofa enllaçable amb altres per formar un poema més extens, sinó que en si ès ja un poema complet.
L'HAIKAI In tre versetti tutto un poema, e, forse, tutta una vita. Mario Chini: Attimi
* * *
POR Si tu t’allunyes, amor, si tu no tornes... quina nit negra! (Revista Tántalo, nº 42, Cádiz, 2006, acomapanyat de sa versió castellana i de ses traduccions francesa i aràbiga)
* * *
TOT ÉS EFÍMER Tot és efímer, aucells, estels i peixos… amors i vida… (Revista Tántalo, nº 45, Cádiz, 2007, acomapanyat de sa versió castellana i de ses traduccions francesa i aràbiga)
* * *
ES DARRER HORITZÓ DE NUREDDUNA I com s’allunya Homer de sa Roqueta mires nostàlgica... (Revista Toc·Toc Balears, nº 6, Mallorca, 2013)
* * *
NADAL 2013 Camps d'oliveres a terra lusitana. Dies de pluja... (Twitter, 25 desembre 2013)
* * *
TRES HAIKAIS / HAIKUS JOAQUIM SOROLLA, 150 ANYS (1863 – 2013) Llum de València... Oh llum mediterrània! Joaquim Sorolla. MARÍTIMA DE FEBRER Surt un navili... La mar en calma plena... Serè horabaixa... PERSPECTIVA Què és una vida sense horitzons? S’esqueixa com una boira... (Miscel·lània dedicada al número 150 de la col·lecció Coses Nostres, Ca's Concos d'es Cavaller, Mallorca, 2013)
* * *
HAIKAI A LLUIS SALOM D'anys 24 un nou estel, Mallorca, al teu cel brilla... (Twitter, 3 de juny de 2016)
* * *
RECORD DE LA MOLINA Paratges cèlics de blanca neu, muntanyes de La Molina. A J.A. Malaret, alumne meu al Col·legi Verge de les Neus (curs 1961-62) de La Molina, in memoriam (Twitter, 12 de octubre de 2016)
* * *
NOSTÀLGIA DE CALA D'OR D'antany vetlades a Cala d'Or, serenes, al bar Fernando. (dies i coses, nº 175, Calonge, Santanyí, novembre-desembre 2016)
* * *
RECORD DE S'ESTIU Passant es quinze d'agost s'aufabeguera ja se mustia... (Revista cultural Tántalo, nº 79, Cádiz, 2016)
* * *
AN ES GARROVER DE SA BARRACA Garrover ample, fores nostro refugi durant sa guerra. (Revista cultural Tántalo, nº 82, Cádiz, 2017)
* * *
COSMOPOLITISME D’ètnies i llengos n’ès un jardí Mallorca cosmopolita. (Revista poètica Azahar, nº 91, Conil de la Frontera, 2018)
* * *
PASCO 2018 Pasco florida... Pasco de primavera... Dies d'eufòria... (Twitter, 1 d'abril de 2018, modificat)
* * *
ACTITUD No discutesques! Passa'n i prescindeix-ne... Segueix ta vida! (Revista poética Azahar, nº 92, Conil de la Frontera, 2018)
* * *
SEMBRADOR DE SOMRIURES Sembrar somriures... despertar llum d'estrelles a cossos i ànimes... (Revista poética Azahar, nº 93, Conil de la Frontera, 2018)
* * *
CRISTIÀ LLIURE Cristià lliure cercaré en es silenci sa Llum de s'Auba... (Revista poética Azahar, nº 94, Conil de la Frontera, 2018)
* * *
PESCADOR D'ESTRELLES -Diguès: ¿Què cerques en aquesta nit màgica? -Estels i boires... (Revista poética Azahar, nº 95, Conil de la Frontera, 2018)
* * *
FLOR DE GERANI Com un gerani floreix, ben humil sies i viu ta vida... (Revista cultural Tántalo, nº 85, Cádiz, 2018)
* * *
ÀNIMA EFÍMERA S'ànima efímera de tot lo que ès efímer no mor, canvia... (Revista poética Azahar, nº 96, Conil de la Frontera, 2019)
* * *
DESIDERATA Vida senzilla, la mar i sa muntanya... pau i silenci... (Revista poética Azahar, nº. 98, Conil de la Frontera, 2019)
* * *
BOIRES Passen ses boires però si un dia tornen són unes altres... (Revista poética Azahar, nº. 99, Conil de la Frontera, 2019)
* * *
SA POESIA Efervescència d'es no conscient filla que a s'aire aflora... (Revista poética Azahar, nº. 101, Conil de la Frontera, 2019)
* * *
PLUJA DE PRIMAVERA Plou... I ès sa pluja un dringar de campanes que s'aire trenca... (Revista poética Azahar, nº. 103, Conil de la Frontera, 2020)
* * *
FRAGILITAT Damunt ses ones navega, fràgil barca, sa nostra vida. Versió en castellà publicada a sa revista Tántalo, nº 88, Cádiz, 2020, dins una teringa de 7 haikais / haikus.
* * *
ANTANY I s'estiu era d'antany... una pipada prenint sa fresca... (Revista poètica Azahar, nº 104, Conil de la Frontera, 2020)
* * *
MIRADA INTERNA Mirar sa vida que bull entre mil formes complementàries... (Revista poètica Azahar, nº 105, Conil de la Frontera, 2020)
* * *
AGOST 2020 Agost s'escola entre ses retxilleres d'es temps que passa... (Twitter i Facebook, 22 d'agost de 2020)
* * *
PLENILUNI D'AGOST Mira allà enfora... D'agost sa lluna plena... Segueix sa vida... (Revista poètica Azahar, nº 106, Conil de la Frontera, 2020)
* * *
UTOPIA? Món sense guerres, en pau i no-violència... una utopia? (Revista cultural Tántalo, nº 89, Cádiz, 2020)
* * *
NIT DE TARDOR Uns llunyans ecos de música melòdica, suau nostàlgia... (Revista poètica Azahar, nº 107, Conil de la Frontera, 2020)
* * *
UNITAT Tots som diversos mes dins noltros batega un batec únic... (Revista poètica Azahar, nº 109, Conil de la Frontera, 2020)
* * *
FLORESQUI Sa pau floresqui entre es solcs eixuts i àrids de nostra pàtria... (Revista poètica Azahar, nº 110, Conil de la Frontera, 2021)
* * *
CÒNDOR Per altes penyes com còndor solitari, feliç i lliure... (Revista poètica Azahar, nº 111, Conil de la Frontera, 2021)
* * *
S'ESTIU ARRIBA S'estiu arriba i en es jardins batega... Ès es solstici... (Twitter i Facebook, 21 de juny de 2021)
* * *
LLUNYANIA Atent asseu-te... Mira cimes secretes... Cau s'horabaixa... (Revista poètica Azahar, nº 113, Conil de la Frontera, 2021)
* * *
A MAIA, UNA MOIXETA QUE ES CREIA MUMARE I quants d'abraços de felina harmonia dats entre noltros... Tweet i post 21 setembre 2019 i modificat 21 setembre 2021 * * *
EN ES SILENCI... En es silenci sona sa veu interna floreix sa vida... (Revista poètica Azahar, nº 114, Conil de la Frontera, 2021)
* * *
AL MEU MODO De temps enrera jo no pens a la moda sinó al meu modo... (Revista cultural Tántalo, nº 91, Cádiz, 2021)
* * *
S’ESFUMA Passa i s’esfuma… Seria un déu de Grècia? O just una ombra? (Revista cultural Tántalo, nº 91, Cádiz, 2021)
* * *
SILENCI En es silenci descobresc s'harmonia de ses galàxies... (Revista cultural Tántalo, nº 91, Cádiz, 2021)
* * *
DIA DE PLUJA Plou a sa clastra... Sa vida se renova... Ritme de pluja... (Revista poètica Azahar, nº 115, Conil de la Frontera, 2021)
* * *
GAVINES Com ses gavines volen ses nostres ànimes cap a s'Incògnit... (Revista poètica Azahar, nº 116, Conil de la Frontera, 2022)
* * *
ECUMÈNICA Sia ecumènica sa llum que encengui llànties dins sa nostra ànima. (Revista poètica Azahar, nº 117 Conil de la Frontera, 2022)
* * *
LA GROTTA AZZURRA Ès un blau màgic d'eterna primavera, Capri d'ensomni... (Revista cultural Tántalo, nº 92, Cádiz, 2022)
* * *
* * *
CONSELL D'UNA ÒLIBA MAJOR A UNA ÒLIBA JOVE Queda't tranquil•la aquí i entre campanes... Abaix... tot ombres... (Revista poètica Azahar, nº 118 Conil de la Frontera, 2022)
* * *
AUFABEGUERA Aufabeguera d'agost, religiosa reminiscència... (Revista poètica Azahar, nº 119 Conil de la Frontera, 2022)
* * *
DIA DE TARDOR Gris i silenci... Idees que es belluguen dins sa memòria... (Revista poètica Azahar, nº 120 Conil de la Frontera, 2022)
* * *
Anar a > Índex de MIRADOR DEL DENIP
* * *
Este sitio web no tiene publicidad propia.
La publicidad que aparece es del servidor WordPress
que nos da hosting gratuito.
MIRADOR DEL DENIP 