Llorenç Vidal: Poesia mallorquina. Haikai / Haiku

EBOOKS EN PDF DE L’AUTOR PUBLICATS I
DE LECTURA I DESCÀRREGA GRATUÏTA. PER LLEGIR-LOS O DESCARREGAR-LOS FEIS CLIC DAMUNT CADASCUN DELS TÍTOLS:

 Llorenç Vidal: Pequeño libro de un solitario /
Petit llibre d'un solitari 
Llorenç Vidal: Primeres poesies
 Llorenç Vidal: Estels filants (haikai / haiku) 
 Llorenç Vidal: Petits poemes (haikai / haiku) 
 Llorenç Vidal: Destellos Espirituales 
Llorenç Vidal: La Rosa de los Vientos (Recopilación Poética)

ALGUNS POEMES POSTERIORS ALS EBOOKS RELACIONATS MÉS AMUNT I A INTEGRAR EN UN PROPER CONJUNT DE
“POEMES ESPARSOS”, JA ESBOSSAT A LA “2012: ANTOLOGIA POÈTICA”

 
DÉU TE DONI PAU, AMIC...
 
Déu te dóni, pau, amic,
en solcar els camins. Si cantes
sia el teu cant cant de pau,
pau el to de tes paraules.
On arribis, amb amor,
digues: 'Pau a aquesta casa'.
Si abraces qualcú, un abraç
sia el teu de pau humana.
Irradia amb els teus ulls
pau als camps i pau a l'aire.
Déu te dóni pau, amic,
germà dels camins de l'auba.

 
(Ponent, nº 1, II etapa, Cádiz, 1975, inclòs posteriorment
a "Florilegi de poemes a Santanyí", Pregó de les Festes
de Sant Jaume
, Santanyí, 1994. Versió revisada 2007).

* * *

EVOCACIÓ DE MARC  CHAGALL
 
Marc Chagall
pintor de somnis
d'arbres de somni
violins de somni
boires de somni
bèsties de somni
pobles de somni
mares de somni
infants de somni
amors de somni
paisatges i capvespres de  somni
llunes i ramells de somni
estrelles i àngels de somni
jueus de sofriment i somni
soledats de sofriment i somni
guerres de sofriment i somni
 
Marc Chagall
pintor errant de somnis
de sofriments i somnis
de solitaris sofriments i  somnis
de nostàlgics sofriments
de poètics somnis de somni.
 
(Baleares,  Palma de Mallorca, 8 d'abril de 1985)

* * *

   AMB MOTIU DE S'INAUGURACIÓ
DE SA NOVA ESCOLA D'ES CAPDELLÀ
 
A tots ets alumnes actuals i futurs
d'aquesta Escola
   
Una escola ès un estel
encès en es front d'un poble.
Sembrau-hi bons ideals
i es poble serà un gran poble;
conrau-hi llavors de pau
i es poble serà un gran poble;
ompliu-la de foc d'amor
i es poble serà un gran poble.
S'Escola d'Es Capdellà
cultura sia p'es poble,
ja que una escola ès s'estel
encès en es front d'un poble.
 
(Inauguración de la Escuela de Capdellà Patrocinado
 por el Excmo. Ayuntamiento de Calvià, 1983)

* * *

CAPVESPRE A ASSÍS
 
Germans, ¿heu vist sa llum ocre
que a tot arreu es desgrana
damunt sa ciutat d'Assís
quan es sol ja s'endavalla?
 
¿I aquells matisos de cel
que pareixen filigrana
entre flocs daurats de boires
i campanetes de randa?
 
Germans, ¿no heu vist Sant Francesc
que amb sos aucells juga i parla
a s'entrelluu d'es capvespre
quan s'enfila s'horabaixa?
 
(Baleares, Palma de Mallorca, 3 d'octubre de 1982, 
VIIIè Centenari d'es naixement de Sant Francesc)

* * *

   EN ES TRASPÀS D'ES POETA GUILLEM COLOM
 
Mestre de forma precisa,
glosador de terra i mar,
cantor de sa nostra història,
poeta fort d'ideals,
ara que en creixent de lluna
nostra Mallorca heu deixat,
des d'aquesta illa enclavada,
terra d'es nostros combats,
vos desig un vol de sòmits
p'es jardins d'es món astral.
 
(Hoja del Lunes, Palma de Mallorca, 11 de juny de 1979,
i Quaderns Literaris Ponent, nº 17, Mallorca, 1979)

* * *

PREGÀRIA A NOSTRA SENYORA DE ROBINES
AMB MOTIU DE SA NOVA NOMINACIÓ
D'ES COL·LEGI PÚBLIC DE BINISSALEM (1985)

Nostra Dona de Robines,
Regina d'es camps llaurats,
Regina d'es camps de vinyes,
Regina d'es camps de blat,
Regina de ses estrelles
i de s'hora d'es sol alt,
de s'aubada i d'es capvespre,
d'es dia clâ i s'emboirat,
Senyora d'es dret de viure,
a tots donau-mos sa pau.


Aquest petit poema, musicat per
Bernat Fortesa Fuster, va esser adoptat
com a himne d'es col·legi.

* * *

  ROMANÇ DE SES ILLES BALEARS  
 
 "Puede decirse que la Divina Providencia al hacerlas 
brotar del seno del mar, se propuso hacer de ellas un
pueblo independiente, ni inquietador ni por otros inquietado".
(José Rosselló y Bestard: "Compendio de la  Historia
de las Baleares", declarado de texto en
las escuelas por Real Orden de 4 de abril de 1887) 
  
Escuma tornada pedra
són ses Illes Balears,
escuma tornada pedra
per fat i fat de la mar.
Mallorca, Menorca, Eivissa,
Formentera... i un esbart
d'illes i illots sota un plàcid
cel d'es més puríssim blau.
Pitiüses i Gimnèsies,
un déu les agombolà
i les féu fies de s'auba.
Bressol de pobles germans,
en es silenci d'es sigles
són ses Illes de sa Pau.
Escuma tornada pedra
per fat i fat de la mar.
Pedra transformada en vida
són ses Illes Balears.
  
(De "Tres branques d'un mateix pi.  Lectures de Balears,
Catalunya i València"  per Bartomeu Rotger Amengual
i Llorenç Vidal, 1979, i reproduïda a distints articles i  ocasions)
(Puig de Consolació, Santanyí,
oli d’ Eulogio Díaz del Corral)

PREGÀRIA A LA MARE SANTÍSSIMA
DE CONSOLACIÓ
 
"Consola ton poder ab lo poder de Déu,
e ta volentat ab la sua, e ton enteniment
amb la sua saviesa".
Ramon Llull: "Llibre de mil proverbis", 23.1
 
En aquest món de tristor
Vós sou la font d'alegria
que, des del turó, irradia
un dolç somriure d'amor.
 
Baladre de resplendor
que il·lumina el puig, sou dia
i estel en la interna via:
en l'esperit sou claror.
 
Per l'humà que va tot sol
pels camins de l'existència
Vós sou salut i consol.
 
Enmig de tanta indigència,
siau-nos, oh Llum del Sol,
consolació i clemència.
 
(Consolació, Corona poètica a Nostra Senyora
de Consolació, Col.lecció Coses Nostres, Santanyí,
1989. Reproduïda a l' Agenda Escolar 2008-2009
del Col.legi Blai Bonet)

* * *

 EVOCACIÓ DE FRA RAFEL VERGER AL CLAUSTRE DELS 
FRANCISCANS DE CADIZ MENTRES ESPERAVA
LA SORTIDA CAP A AMÈRICA
  
 A N'Andreu Pons Fullana, escorcollador
 de la història santanyinera
  
 Atlàntic convent de Cádiz,
 claustre de frares menors,
 on Germà Rafel medita
 somnis de nous horitzons...
  
 Del seu Santanyí es recorda:
 Puig de Consolació,
 cales, ullastres, figueres,
 sol de Mallorca, cançons...
 Com enyora la Roqueta!
 Com l'atreu aquell nou món!
  
 La campana toca l'Àngelus,
 el vent ruixa els cornalons,
 Fra Rafel sent que dins l'ànima
 el crida, llunyà, el Senyor
 i que Sant Francesc l'estira
 pels nusos del blanc cordó.
  
 Atlàntic convent de Cádiz,
 claustre dels frares menors,
 on consirós meditava
 Fra Rafel nous horitzons...

 (Florilegi de poemes a Santanyí. Pregó de les Festes
de Sant Jaume. Edició de l'Ajuntament de Santanyí,
Santanyí, 1994) *

* * *

  RECORD DE BLAI BONET
  
 Poeta de ran de mar
 i de soledats en calma,
 de passions que s'endinsen
 i que en metàfora esclaten.
 Record aquells temps d'antany,
 asseguts davall la parra,
 entre ecos de malves joves,
 al corral de ca ta mare.
 I, llavors, camins i temps
 poc a poc es bifurcaren
 i el mariner fugí al mar
 i el pagès restà a la plana.
 I cadascú conrà espigues
 de coral, blat i herba‑sana.
 Tots dos jugaren amb peixos
 i desgranaren magranes...
 Però són en mi presents,
 amic de tardors llunyanes,
 aquelles llargues converses
 davall l'emparrat. Nostàlgia
 no tenc ni conserv en mi,
 però sí un record en calma.  

  (* Ídem. Publicat per primera vegada a l'article
Presència escolar de Blai Bonet, a Última Hora,
Palma de Mallorca, 1 de setembre de 1987)

* * *

  A LA MORT DE MUMPARE,
 MARINER DES D'AL·LOT
  
 El darrer cop de mar
 vos va ferir de veres:
 Trencà el vostro vaixell
 ancorat, ja, en el port,
 deixà fet un esqueix
 el vol de vostres veles...
 Vos llençà l'esperit
 enllà l'Estel del Nord.

 (* Ídem)

* * *

ROMANÇ DE LA VIDA NOVA
  
 In memoriam de mumare
  
 Esposa d'un mariner,
 brodadora de mans blanques,
 damunt el tambor del temps
 brodàreu, mare, brodàreu.
 Glosadora de silencis,
 jardinera de nostàlgies,
 primfilàreu flors i estrelles,
 inicials de paraula,
 sortilegis de capvespre...
 potser dolors i esperances...
 "Ja no brodaré mai més",
 aquell dia somiàreu,
 mentres que una pau divina
 a dins vostro endevinàveu...
 I una nit, vora la mar,
 on el cel és fondo i ample,
 on els estels se belluguen
 del vespre fins a l'aubada,
 obríreu el vostro pit
 com s'obri un cor de magrana,
 i un àngel va recollir
 el foc viu de la vostra ànima.
 ...Ara, en paratges sutils,
 el vostro esperit descansa,
 esperant la vida nova
 de sê un raig de llum daurada
 que brodi espires de pau
 a la corona de l'auba.

  (* Ídem) 

* * *

 A SANTA ESCOLÀSTICA, ADVOCADA
 D'ES PLOURE I VENERADA EN
 ES PUIG DE CONSOLACIÓ, DE SANTANYÍ
  
 Filigranes d'un retaule
 rústic, d'un barroc pagès.
 Visitau‑lo... meravella!,
 són fuies d'acant encès.
  
 I, en es cor, Santa Escolàstica,
 que, amb posat benedictí,
 invoca salut i pluja
 p'es terme de Santanyí.
  
 Per Mallorca i per ses Illes
 d'aquest mar de serenor
 donau‑mos aigo a balquena
 ... i un poc més de germanor.  

 (* Ídem)  

* * *

ROMANÇ CARMELITÀ DE PORTO PETRO
  
 Un cop de mar és vengut
 de molt més enllà de l'auba
 i del llunyà Puig Carmel
 aquí ressonen sons d'arpa.
  
 Marina de Santanyí
 i Mediterrani en calma.
 A Porto Petro ha florit
 una assussena de gràcia.
  
 És un clavell d'Orient?
 És una lluna encantada?
 És diamant africà?
 És perla tornassolada?
  
 Germans: mirau‑la, perquè és
 un estel blanc d'esperança. 

  (* Ídem.  Inclòs prèviament a la corona poètica
Claror damunt la mar, col·lecció Coses Nostres,
Portopetro, 1993)

* * *

ORACIÓ PERQUÈ ES DEIXI EN LLIBERTAT
ELS AMETLERS PER FLORIR I FRUCTIFICAR
EN PAU TOTS ELS HIVERNS I TOTES LES PRIMAVERES
  
 Senyor de la Mitjanit,
 Senyor del cor del Dia,
 Senyor de la Lluna Nova,
 Senyor de la Lluna Plena,
  
 He trescat les vostres terres
 i m'he aturat en aquest turó
 en el quart minvant del vostro capvespre.
  
 Però, davant els meus ulls,
 un quart creixent d'arbres adolescents
 era destruït dins la vostra possessió:
 hi havia pruneres, codonyers, acàcies...
 ...i també hi havia ametlers.
  
 Senyor de la Mitjanit,
 Senyor del cor del Dia,
 Senyor de la Lluna Nova,
 Senyor de la Lluna Plena,
  
 Aviat tendreu la vostra carretera
 d'asfalt per creuar els vostros camps
 i demà
 hi tendreu un heliport de ciment armat,
 i per això
 cada any cauran noves pruneres,
 nous codonyers
 noves acàcies...
 ...i nous ametlers.
  
 No vos imagín
 i tal volta no pugui venerar‑vos
 quan just sieu Senyor
 de les estructures metàl·liques
 i de les superfícies d'asfalt i de ciment armat.
 Per això,
  
 Senyor de la Mitjanit,
 Senyor del cor del Dia,
 Senyor de la Lluna Nova,
 Senyor de la Lluna Plena,
  
 Des del turó del quart minvant de l'horabaixa,
 en aquest ocàs del quart creixent de la vostra Obra,
 vos deman:
  
 Deixau en llibertat els ametlers
 perquè en pau seguesquin florint tots els hiverns
 i fructificant en pau totes les primaveres. 

  (* Ídem. Versió en castellà publicada amb anterioritat a
Ponent II etapa, nº 18, Palma de Mallorca, 1980-1981)

* * *

  A SANTANYÍ, DES DE LA DIÀSPORA
 
Santanyí, terra de pa
d'ordi, de blat i de xeixa,
on la paraula es fa queixa
quan manca pluja. Cel clar,
 
terra de migjorn, pinar
i aigua blava, la mateixa
que banya l'Àfrica i deixa
a la platja estels de mar.
 
Com ells, pelegrins en nau,
tos fills cercam l'horitzó
quan partim del teu enclau.
 
Que, arreu, ton nom fogueró
intern sia, Anyell de Pau,
per escaufar-nos d'amor.
 
  (* Ídem.  Reproduïda de l' Agenda 
Escolar 2008-2009 del Col·legi Blai Bonet)
Eulogio Díaz del Corral: Àngel de sa Salut (oli)
S'ÀNGEL DE SA SALUT
  
 A N'Eulogio Díaz del Corral, pintor
  
 Es seus colors atzurins
 es blau d'es mar t'ha deixat;
 es sol, es color daurat;
 sa lluna, es seus blancs més fins,
  
 i a ses herbes d'es camins
 un verd pur has arrencat,
 per pintâ un donzell alat,
 un àngel de tons divins:
  
 jove ros, d'ampla volada,
 àgil com un flairós tel,
 que du sa força amagada
  
 davall es plecs d'es seu vel
 i que, a sa dolça mirada,
 encarna es foc d'un estel.
  
Aquest ès es primer sonet que vaig compondre, Mallorca,
17 de setembre de 1979. Inicialment havia pensat publicar
un aplec de poesies en mallorquí popular, però finalment
ses poesies en mallorquí popular quedaran integrades dins
un conjunt aleatori de poemes esparsos.

* * *

DE NOSTRA DONA
 SANTA MARIA LA MAJOR
  
 Madona Santa Maria,
 que en el cor de l’Illa estau,
 digau-me quina és la clau
 que el pit obri a l’alegria.
  
 Madona Santa Maria,
 Senyora del cel ben blau,
 que, lluny del mar, navegau
 en vaixell de pagesia;
  
 com estrella encisadora
 que encisau en la bondat,
 sobre els somnis voladora,
  
 en temps clar o ennigulat,
 siau Vós la sembradora
 de focs de fraternitat.
  
 (Corona Poètica a Santa Maria la Major d’Inca,
Ajuntament d’Inca, Inca, 1992)

* * *

  EVOCACIÓ D'ABU YAHYA,
DARRER WALÍ MUSULMÀ DE MALLORCA

Què en serà de ma Mayurqa
si arriben els cristians,
si les naus d'Aragó vénen
carregades de soldats
catalans i aragonesos
i cavallers occitans,
reforçats per mercenaris
dels regnes continentals.

Què en serà de ma Mayurqa,
que ara és un país de pau
sota l'arc-del-cel benigne
de la fe dels musulmans.
Aquí vivim en concòrdia
els mallorquins vells d'antany
i els mallorquins venguts d'Africa
com un poble de germans,
units en la tolerància
i creences de l'Islam.

Què en serà de ma Mayurqa
ara que ja han arribat
i que assetgen Bab-el-Kòfol.
La volen enderrocar
per entrar dins la medina
aquests nssara forans.

Així pensava Abu Yahya,
nostàlgic al seu palau
mirant des de l'Almudaina
el més bell de tots els mars.
En ses mans duia un rosari
i, amb el cor extasiat
i sos ulls mullats en llàgrimes,
resava els cent noms d'Al·lah.

Circulen diferents adaptacions d'aquest poema en mallorquí 
popular i algunes no conserven es ritme ni sa mètrica
que li són essencials. Per això s'inclou aquí sa versió en
mallorquí popular original de s'autor:
 
EVOCACIÓ D'ABU YAHYA,
DARRER WALI MUSULMÀ DE MALLORCA

Què en serà de ma Mayurqa
si arriben es cristians,
si ses naus d'Aragó vénen
carregades de soldats
catalans i aragonesos
i cavallers occitans,
reforçats per mercenaris
d'es reines continentals.

Què en serà de ma Mayurqa,
que ara ès un país de pau
davall s'arc-del-cel benigne
de sa fe d'es musulmans.
Aquí vivim en concòrdia
es mallorquins veis d'antany
i es mallorquins venguts d'Àfrica
com un poble de germans,
units en sa tolerància
i creences de s'Islam.

Què en serà de ma Mayurqa
ara que ja han arribat
i que assetgen Bab-el-Kòfol.
La volen enderrocar
per entrar dins sa medina
aquests nssara forans.

Així pensava Abu Yahya,
nostàlgic n'es seu palau
mirant des de s'Almudaina
es més bell de tots es mars.
En ses mans duia un rosari
i, amb so cor extasiat
i es seus uis muiats en llàgrimes,
resava es cent noms d'Al·lah.
 
Publicat en mallorquí literari a Última Hora,
Palma de Mallorca, 29 de desembre de 1995
 Vocabulari de paraules àrabs usades en aquest poema: 
Walí (governant, governador), Mayurqa (Mallorca),
Bab-el- Kòfol (porta de ses murades de Palma per on
entraren ses hosts del Rei En Jaume I, situada per on

està actualment s'hospital militar), medina (ciutat),
nssara (cristians) plural de nasrani (cristià), Almudaina

(nom d'es palau d'es Reis de Mallorca, a Palma),
Al·lah (Déu).

* * *

  ECOS MISTRALIANS
  
 Jo tenc sa crença
 que sent sa campana
 d’una veu germana
 que ve de Provença.
  
 Ès pausada, intensa
 i molt casolana.
 Pel mar blau desgrana
 una pau immensa.
  
 Forta, marinera,
 amb un caire antic
 i espiritual,
  
 sa veu riolera
 d’aquell bon amic
 que es deia Mistral. 

* * *

 CANÇÓ D’ETS EMIGRANTS
 QUE RETORNEN
 (Zajal arromançat)
  
 Tornam. Sa terra sagrada
 d’es nostros avantpassats
  
 mos espera, com un somni
 difícil de desvetlar...
 Sí, per millorâ, en fugírem,
 però això resta llunyà...
  
 Tornam. Sa terra sagrada
 d’es nostros avantpassats...
  
 (Escrit en es vaixell d’Algeciras a Tanja, dia 14 de juliol de 2006) 

* * *

  TRANSMUTACIÓ
  
 ¿Què en serà dels meus poemes
 quan el món no sia món
 i el sol devori els planetes?
  
 Tot serà un estel de foc…
 i, dins el gran mar galàctic,
 seran part del foc del foc.

* * *

   A SANT MIQUEL ARCÀNGEL,
PATRÓ DE CALONGE (MALLORCA)
I CAPDAVANTER DELS DEFENSORS
DE L'AMOR I DE LA VIDA
 
Arcàngel d'Amor Diví,
estel del Foc més ardent,
de braç viril, fort, potent
i d'esguard diamantí,
 
quan es bifurcà el camí
de la vida en bo i dolent,
t'alçares, cabdill valent,
amb l'espasa del destí.
 
Si en la més fonda encontrada
del món espiritual
triomfà ta llum daurada,
 
sies, força intemporal,
en nostra interna posada
escut del bé contra el mal.
 
(Calonge. Festes de Sant Miquel, Calonge, Mallorca, 1998)

* * *

   EN EL CENTENARI DEL NAIXEMENT
DE LANZA DEL VASTO
      
Ens arriba un mot de pau
des dels cels clars d'Occitània.
Ens arriba un mot de pau
des de les terres de l'Arca.
Ens arriba un mot de pau
no-violenta i callada.
Ens arriba un mot de pau.
És el missatge de Lanza.
Ens arriba un mot de pau
des del sant racó de l'Arca.
Ens arriba un mot de pau
des dels cels blaus d'Occitània.
           
(Última Hora, Palma de Mallorca, 27 de desembre de 2001)

* * *

 EVOCACIÓ D'EN JAUME III,
REI DE MALLORQUES
(25 d'octubre de 1349)
(Zajal arromançat)
 
Silenci, un fondo silenci,
en es Camp de sa Batalla!

El Rei de Mallorca ès mort
i es capvespre s'endavalla.
Jaume III ès ara un màrtir,
un mite i una esperança.
   
Silenci,un fondo silenci,
en es Camp de sa Batalla!
   
(Última Hora, Palma de Mallorca, 8 de novembre de 2003)
  _________

 Nota: Dels dos sinònims zéjel i zajal usats a Mallorca per
designar aquesta composició mètrica, el  poeta usava
abans el primer, però finalment i per raons
etimològiques  (زجل  en àrab) s'ha decidit pel segon.
Així i tot manté la denominació de zéjel als articles
publicats amb anterioritat al mes de maig de 2010.

* * *

 AMOR DE L'HORABAIXA
   
Batec silent. La llum que s'endevina
en el crepuscle dolç de la vesprada
del sol ponent fa l'hora matisada.
Eros ocult du blanca i diamantina
  
corretja que allibera i encamina  
vers una esclavitud ben turmentada
que acceptada de grat es fa daurada
en el cor dels amants... Una boirina
   
que s'escampa  pel cel de la tardor
estreny el pit amb una suau faixa
que el mal fa bé i el goig torna en dolor,
   
segons d'on bufi  el vent, i obri la caixa
del riure i del plorar... riure d'amor,
plorar d'amor, d'amor de l'horabaixa.
   
Sonet premiat amb el Premi  al millor poema en
català-valencià-balear al
 III Premi  Internacional de Poesia Amorosa 2005
 
(Del llibre "III Premio  Internacional de Poesía Amorosa 2005".
Círculo de Bellas Artes,  amb la col.laboració del Govern de les 
Illes Balears i del Consell de  Mallorca,
Palma de Mallorca, 2006)
 ALS BALADRES DE CONSOLACIÓ
SEMBRATS AL JARDÍ DE CA-NOSTRA
A PUERTO REAL
(Zajal assonantat) 
 
Baladres de Santanyí
devora l'atlàntic mar

ompliu de dolces cadències
el meu front ja tardoral
i feis ressonâ en mi els ecos
del meu migjorn insular.
 
Baladres de Santanyí
devora l'atlàntic mar...
 
(Festes de Sant Jaume,  Santanyí, 2006,
dins l'article "En Llorenç  Vidal i Vidal, poeta, educador 
i pacifista santanyiner" d'Eulogio Díaz del  Corral,
versió actualitzada)

* * *

  LLUNY DE LA TERRA NATIVA

Ben íntim s'ha fet mon cant
lluny de la terra nativa.
Ma veu s'és tornada esquiva
i solitari el meu plant.
 
Mentre faig camí endavant,
bella llàntia votiva,
la materna llengua viva
conserv com quan era infant.
 
Rebel a tota dogmàtica
i no passiu, com la gent
domesticada i fanàtica,
 
trec vigor del pensament
i, amb una força selvàtica,
som mallorquí independent.

 Llibre - carpeta Desembre  2006 del Círculo de Bellas Artes,
 Palma de Mallorca, 2006.
Edició de bibliòfil limitada a  20 exemplars numerats.
Pròleg d'Antoni Garau  Mulet, President del Círcol de Belles
 Arts.  Gravats originals de  Margherita Runcio, Marta Canals, 
Carmen Bermejo, Carolina Amigó i Tamara Cheyjan.

* * *

 A KONSTANTINOS KAVAFIS,
 POETA GREC D’ALEXANDRIA
  
 Com caliu que no s’apaga,
 sentires en soledat
 un amor desesperat
 dins un pit que l’aire amaga
  
 i que en l’íntim s’afalaga
 amb un buf de vent nafrat,
 breu contacte i comiat,
 efímers com l’argelaga.
  
 Una topada, un somriure…
 i enyorança sense fi
 que en bells cants vares descriure…
  
 Així passà el teu destí,
 amb un viure que és no viure
 dins ton cor d’alexandrí.

* * *

 A MN. ISIDOR MACABICH, DEVORA
 ES SEU MONUMENT, A EIVISSA, EN ES PRIMER
CENTENARI D’ES SEU NEIXEMENT
  
 “Clara nit de gener
 claror de lluna plena”
 Isidor Macabich: “Miratges”
  
 Pujant Dalt Vila he trobat
 es vostro repòs d’estàtua
 i es meu pas he alliberat
 de tanta quimera fàtua,
  
 i vos he vist amorós
 recercant per dins s’història
 per aixecar sa memòria
 de ses Pitiüses, vós
  
 que vàreu viure i ritmar
 eivissenques poesies
 de mariners i de dies
 de bona i de mala mar.
  
 Pujant Dalt Vila he sentit,
 devora d’un món frenètic,
 es vostro repòs poètic
 ple d’un miratge infinit.
  
 (Última Hora, Palma de Mallorca, 29 d’octubre de 1983)

* * *

PORT DE SÓLLER
(Zajal assonantat)   
 
A Pere A. Serra 

Amb matisos d’aquarel·la,
hora de posta de sol,   

es desfà en verds, blaus i siena
la llum serena del Port
i tota la Vall de Sóller
s’obri entre el mestral i el nord…   

Amb matisos d’aquarel·la,
hora de posta de sol…   

(A Pere Serra i Bauzà, en  el seu 80è aniversari. 
Homenatge de les Lletres, Palma de Mallorca, 2008)

* * *

  EL MEU TESTAMENT 
  
Quan el meu terrenal fi
esqueixi el feix dels meus dies
un grapat de poesies
vos deixaré en mallorquí.   
Hauran teixit mon destí
pensaments, pedagogies,
devotes filosofies
i ensomnis de romaní.    
No serà un mot de ciència
del meu testament la clau,
sinó, entre ombres d'indolència,   
l'alba estela de ma nau,
feta d'amor, paciència
i anhels de serena pau.   

(Agenda Escolar 2008-2009  del Col·legi Blai Bonet 
de Santanyí, 2008)

* * *

  RELIGIÓ NATURAL   

El teu resplendor diví
canten la lluna i el sol
i dels astres tot l'estol
de l'univers sense fi.   

I cerc arreu el camí
que m'elevi a Tu en un vol,
però, en trobar-me tot-sol,
veig que la ruta està en mi.    

En el meu tot-sol estar
sent que em brolla la cadència
de les ones de la mar,    

quan en la meva existència,
al ritme del respirar,
dins el meu cor Tu ets presència.  
 
(Revista Arboleda,  nº 70, Palma de Mallorca,
desembre 2008).

* * *

 A SA TIA BET 
  i, a través d’ella, a totes ses tietes del món 
  
 Sempre complaent, callada, 
 collint metles o brodant, 
 tenint esment d’un infant, 
 d’un malalt… sempre ocupada 

 planxant roba o fent bugada 
 ta vida va anar passant… 
 Per reposar, ni un instant, 
 just al vespre una becada 

 que et transportava… per on? 
 potser dins passats vagits, 
 potser dins un altre món 

 on la vida dels sentits, 
 ja alliberada, se fon 
 amb els somnis no complits...
   
 (Revista Dies i Coses, núm. 129,  Calonge, 
Mallorca, març-abril 2009)
Estrella Mostrejada 2010, esculpida per Josep Estelrich,
rèplica d’una que hi havia en es Quarter, Es Llombards
  ALS AMICS DE CALONGE
QUE M’HAN OTORGAT
S’ESTRELLA  MOSTREJADA
(Zajal assonantat)  
 
De nin mirava els  estels
en nits de  serenor clara...
 
Somiava que en  queia un
i que amb les  mans l’agafava
i ara avui em  feis present
d’una estrella  mostrejada.   

De nin mirava els  estels
en nits de  serenor clara...   

Calonge, 1 de març de 2010
(Revista Dies i Coses, nº 135,  Calonge, Mallorca, 
març-abril 2010)

* * *

 DIÀLEG MÍSTIC DAVANT LA VERGE BLANCA
DE SANT SALVADOR
  
 -Digau-me, ermità, què hi feis
 damunt aquesta muntanya?
  
 -Cultiu roses i clavells
 per posar a la Verge Blanca.
  
 -Digau-me, ermità, què hi feis
 damunt aquesta muntanya?
  
 -Encenc ciris i llanternes
 davant de la Verge Blanca.
  
 -Digau-me, ermità, què hi feis
 damunt aquesta muntanya?
  
 -Mir les estrelles del cel,
 quan la nit és neta i clara,
 per contemplar la corona
 astral de la Verge Blanca.
  
 -Digau-me, ermità, per què?
 Per què és del color de l’alba?
  
 -Perquè Ella és Flor d’Ametler
 transformada en Verge Blanca.
   
 (Corona Poètica a la Mare de Déu de Sant Salvador
de Felanitx, col·lecció Coses Nostres, Felanitx, 1988)

* * *

PSALM DEL PACIFISTA 
 
En aquest món de  clans i de fanàtics,
facem la  tolerància...
 
En aquest món que  trenca els drets i els deures,
salvem els drets  humans...
 
En aquest món ple  d'odi i de rancúnies,
sembrem llavors  d'amor...
 
En aquest món on  regnen les discòrdies,
visquem com bons  germans...
 
En aquest món  d'exili i violència,
conrem als cors  la vida...
 
En aquest món de  guerres i misèria,
edifiquem la pau... 
 
 (Revista Dies i Coses, nº 135,  Calonge, Mallorca,
març-abril 2010, dins "Uns  mots d'agraïment" 
per la concessió de l'Estrella  Mostrejada,
Calonge, 1 de març de 2010) 

* * *

  REFLEXIÓ DAVANT
 UNA  PLAÇA DE TOROS
(Zajal arromançat)
 
No és art, ni és pau ni és  cultura
torturar a un animal,
 
ni amb músiques a la plaça
ni amb xaranga nacional,
ni amb salvatges correbous,
ni altres formes de crueltat…
 
No és art, ni és pau ni és  cultura
torturar a un animal.
 
(19 de febrer  de 2010. Publicada a sa revista Dies i coses,
 nº 138, Calonge, Mallorca, setembre-octubre 2010, 
i reproduïda a  numerosos fòrums contra sa tortura animal)

* * *

 SAPIÈNCIA
 (Zajal arromançat)
  
 Rodamon de s’existència
 més que pelegrí d’un sol,
  
 entre miratge i miratge
 he descobert  -vaja sort!-
 que sa millor saviesa
 ès sebre viure tot-sol.
  
 Rodamon de s’existència
 més que pelegrí d’un sol...

* * *

  A SANTA MARIA  DEL MAR,
PATRONA DE CALA  D’OR
(Zajal arromançat)
  
                                         A Mn. Baltasar  Amengual 

En tempesta i  en bonança
Vós sou Reina  de la Mar...   

Dau-nos bona  singladura
i, amb cel  net o nigulat,
menau-nos  sempre, Senyora,
a un port de  serenitat...   

En tempesta i  en bonança
Vós sou Reina  de la Mar...   

(Santa  Maria del Mar, Festes 2013, Cala d'Or)

* * *

   A N'ESCLARAMONDA  DE FOIX
REINA DE  MALLORQUES (BALEARS)
 (Zajal arromançat)
  
Venguda de terra  càtara,
país  de sa blanca flor,

 s'escut de Foix, ses tres barres,
dus,  Regina, dins es cor
i en  fas hereu ton reialme
per  unir quatre Illes d'Or.

Venguda de terra  càtara,
país  de sa blanca flor,
   
(Revista  Toc·Toc Balears, nº 7,  Mallorca, 2013)

* * *

   PREGUNTES A UN DESCONEGUT
MUSULMÀ QUE DONÀ NOM
A SES FONTS DE N’ALIS
(Zajal  arromançat)

 Qui eres, amic? Com series
 que romans encara aquí?

 Jove? Vell? Tot sol? Família?
 Deixalla d’un temps marcit!
 Però amb ton nom, que perdura,
 ets per sempre mallorquí..

 Qui eres, amic? Com series
 que romans encara aquí?
 
(Miscel·lània  dedicada al número 150
de la col·lecció Coses Nostres,  Ca's Concos 
d'es Cavaller,  Mallorca, 2013)

* * *

ESTIU A CALA D’OR
 (Zajal arromançat)

A En Josep  Grimalt i Vidal,
àrtifex de “Coses Nostres”

Verda verdor de verds pins
besa el mar a Cala Gran...

Blancor de cases, cel nítid,
reflex de penyes, infants
que juguen, corren i neden...
Arena de tons daurats...

Verda verdor de verds pins
besa el mar a Cala Gran...

(Miscel·lània dedicada al  número 150 de la col·lecció 
Coses Nostres,  Ca's Concos d'es Cavaller,  
Mallorca, 2013)

* * *

   SA LLENGO DE SES BALEARS
(Zajal  assonantat)   
 
A sa memòria  d'Antoni Mª Alcover,
  de Francesc de B. Moll 
i d'Isidor  Macabich
 
Sa  nostra llengo ès harmònica
i  sibilant com es vent... 
  
Ès  sa llengo de ses Illes
 Balears fa molt de temps.
Hi  parlam tots entre noltros
i  també hi resam a Déu. 
  
Sa  nostra llengo ès harmònica
i  sibilant com es vent...  
 
(Revista  Toc·Toc Balears, nº 9, Mallorca, 2014)
 A  NOSTRA SENYORA DE LA SALUT
Patrona de Palma i venerada 
a sa Parròquia de  Sant Miquel 
(zajal assonantat)  
 
Ave  Maria, Estel
primigeni de  s’Auba... 

 Raig resplendent d'es Sol,
 bella Assussena blanca,
 donau-mos flors de salut
de  pietat i gràcia...  
 
Ave  Maria, Estel
 primigeni de s’Auba...   

(Revista  Toc·Toc Balears, nº 10, Mallorca, 2014)

* * *

ES CASTELL DE SANTUERI
DES DE CONSOLACIÓ
(REMEMBRANÇA)
 (zajal assonantat)
 
Castell roquer que vigila
ses contrades de migjorn,
 
penyal esquerp, llunyania,
difuminada claror,
mirall trencat, pedra històrica
de mallorquina antigor...
 
Castell roquer que vigila
ses contrades de migjorn...

(Retxes curtes per a un homenatge a la glosa
i al glosador Rafel Roig, es Carritxoner, Ca's Concos
d'es Cavaller, Mallorca, 2014)

* * *

 CALABRUIX
(zajal  arromançat)
 
Sé que som un  calabruix
dins una  calabruixada...
 
Tota la llum  que en mi brilla
és una llum  reflexada
sobre el meu  ser transitori
que en son  no-ser just és aigua...
 
Sé que som un  calabruix
dins una  calabruixada...
 
(Revista cultural  Tántalo, nº 81, Cádiz, 2017)

* * *

 METAMORFOSI  CREPUSCULAR     
(zajal arromançat)
       
Crepuscles de matinada...
Crepuscles de sol ponent...
       
I en arribar aquells crepuscles
d'es quals ja n'estaré absent
mira es color d'es crepuscle
perquè jo hi seré present..
       
Crepuscles de matinada...
Crepuscles de sol ponent...
      
(Revista cultural Tántalo, nº 86, 
Cádiz, 2019) 

* * *

ELLS
(zajal assonantat)

Es creuen molt importants...
Jo un poeta pla i senzill...

Pensen teixir amb fils de fibra,
jo em conform amb fil de fil.
Ells s'empenyen i s'afanyen.
Jo solitari i feliç.

Es creuen molt importants...
Jo un poeta pla i senzill...
 
 (Miscel.lània dedicada al número 200
de la col·lecció Coses Nostres,
Cas Concos des Cavaller, 2019)

* * *

PETIT DIÀLEG AMB FRA ANSELM TURMEDA,
ALTRAMENT DIT ABDAL·LAH,
SIS CENTS ANYS DESPRÉS
(zajal assonantat) 

- Bon fra Anselm, digau, digau-me
què hi puc fer, digau-m'ho vós...

- Tant de desgavell com sura,
germà Llorenç, dins el món,
reflexiu en ton silenci,
porta't bé i passa de tot...

- Bon fra Anselm, digau, digau-me
què hi puc fer, digau-m'ho vós...

(Miscel.lània dedicada al número 200
de la col·lecció Coses Nostres,
Cas Concos des Cavaller, 2019)

* * *

UN DIA...
 
I un dia jo seré alè
dins de s'alè universal,
 
sense penes ni nostàlgies,
gota d'aigo dins la mar,
i foc dins es foc de vida
de sa vida intemporal.
 
I un dia jo seré alè
dins de s'alè universal...

(Revista cultural Tántalo, nº 89,
Cádiz, 2020)
 

HAIKAIS / HAIKUS

Haikai o haiku: composició poètica d’origen japonès formada
per tres versos blancs plans o esdrúixols de 5-, 7- i 5- síl·labes. No ès una estrofa enllaçable amb altres per formar un poema més extens, sinó que en si ès ja un poema complet.

    L'HAIKAI

In tre versetti
tutto un poema, e, forse,
tutta una vita.

Mario Chini: Attimi

* * *

 POR
 
Si tu t’allunyes,
amor, si tu no  tornes...
quina nit negra!
 
(Revista  Tántalo, nº 42, Cádiz, 2006,
acomapanyat de sa versió  castellana i de ses traduccions
francesa i aràbiga)

* * *

  TOT ÉS EFÍMER
 
Tot és efímer,
aucells, estels  i peixos…
 amors i vida…
 
 (Revista  Tántalo, nº 45, Cádiz, 2007,
acomapanyat de sa versió  castellana i de ses traduccions
francesa i aràbiga)

* * *

  ES DARRER HORITZÓ
DE NUREDDUNA   

I com s’allunya
Homer de sa Roqueta
mires nostàlgica...
 
(Revista Toc·Toc  Balears,  nº 6, Mallorca, 2013) 

* * *

  NADAL 2013
 
Camps  d'oliveres
a terra  lusitana.
Dies de  pluja...
 
(Twitter,  25 desembre 2013)

* * *

TRES HAIKAIS  / HAIKUS

 JOAQUIM SOROLLA,
 150 ANYS (1863 – 2013)

Llum de  València...
Oh llum  mediterrània!
Joaquim Sorolla.

 MARÍTIMA DE FEBRER

Surt un navili...
La mar en calma  plena...
Serè horabaixa...

 PERSPECTIVA

Què és una vida
sense horitzons?  S’esqueixa
com una boira... 

(Miscel·lània dedicada al número 150 de  la col·lecció
Coses Nostres,
Ca's Concos d'es Cavaller,  Mallorca, 2013)

* * *

HAIKAI A LLUIS SALOM 

D'anys 24
un nou estel, Mallorca,
al teu cel brilla...
 
(Twitter,  3 de juny de 2016)

* * *

RECORD DE LA MOLINA
 
Paratges  cèlics
de blanca  neu, muntanyes
de La  Molina.
 
A J.A. Malaret, alumne meu al  Col·legi Verge de les Neus
(curs 1961-62) de La Molina,  in memoriam
(Twitter,  12 de octubre de 2016)

* * *

   NOSTÀLGIA DE CALA D'OR  
 
D'antany  vetlades
a Cala d'Or,  serenes,
al bar  Fernando. 
  
  (dies i coses, nº 175, Calonge,  Santanyí,
novembre-desembre  2016)

* * *

RECORD DE S'ESTIU
 
Passant es quinze
d'agost s'aufabeguera
ja se mustia...
 
(Revista cultural Tántalo, nº 79, Cádiz, 2016)

* * *

AN ES GARROVER
DE SA BARRACA
 
Garrover ample,
fores nostro refugi
durant sa guerra.
 
(Revista cultural Tántalo, nº   82, Cádiz, 2017)

* * *

 COSMOPOLITISME
 
 D’ètnies i llengos
n’ès un jardí Mallorca
 cosmopolita.
 
(Revista poètica Azahar, nº 91,  Conil de la Frontera, 2018)

* * *

 PASCO 2018 
 
Pasco florida...
Pasco de primavera...
Dies d'eufòria...
 
(Twitter,  1 d'abril de 2018, modificat)

* * *

ACTITUD
 
No  discutesques!
 Passa'n i prescindeix-ne...
 Segueix ta vida!
 
(Revista poética Azahar,  nº 92,
 Conil de la Frontera, 2018)

* * *

SEMBRADOR DE  SOMRIURES
 
Sembrar somriures...
despertar llum d'estrelles
a cossos i ànimes...
 
(Revista poética Azahar,  nº 93,
Conil de la Frontera, 2018)

* * *

  CRISTIÀ LLIURE
 
Cristià lliure
cercaré en es silenci
sa Llum de s'Auba...
 
(Revista poética Azahar,  nº 94,
Conil de la Frontera, 2018)

* * *

 PESCADOR D'ESTRELLES
 
-Diguès: ¿Què  cerques
en aquesta nit  màgica?
 -Estels i boires... 
 
(Revista poética Azahar,  nº 95,
Conil de la Frontera, 2018)

* * *

 FLOR DE GERANI
 
Com un gerani
floreix, ben humil sies
i viu ta vida...
 
(Revista cultural Tántalo, nº 85, Cádiz, 2018)

* * *

 ÀNIMA  EFÍMERA
 
S'ànima efímera
de tot lo que ès efímer
no mor, canvia...
 
(Revista poética Azahar,  nº 96,
Conil de la Frontera, 2019)

* * *

DESIDERATA

Vida senzilla,
la mar i sa muntanya...
pau i silenci...
 
(Revista poética Azahar, nº. 98,
Conil de la Frontera, 2019)

* * *

BOIRES
   
 Passen ses boires 
 però si un dia tornen 
  són unes altres...
   
(Revista poética Azahar,  nº.  99, 
Conil de la Frontera, 2019)

* * *

LA POESIA
 
Efervescència
del no conscient filla
que a l'aire aflora...

(Revista poética Azahar, nº. 101,
Conil de la Frontera, 2019)

* * *

PLUJA DE PRIMAVERA

Plou... I ès sa pluja
un dringar de campanes
que s'aire trenca...

(Revista poética Azahar, nº. 103,
Conil de la Frontera, 2020)

* * *

FRAGILITAT
 
Damunt ses ones
navega, fràgil barca,
sa nostra vida.

Versió en castellà publicada a sa revista
Tántalo, nº 88, Cádiz, 2020, dins una teringa
de 7 haikais / haikus.

* * *

ANTANY
 
I s'estiu era
d'antany... una pipada
prenint sa fresca...

(Revista poètica Azahar, nº 104,
Conil de la Frontera, 2020)

* * *

MIRADA INTERNA

Mirar sa vida
que bull entre mil formes
complementàries...

(Revista poètica Azahar, nº 105,
Conil de la Frontera, 2020)

* * *

AGOST 2020

Agost s'escola
entre ses retxilleres
d'es temps que passa...

(Twitter i Facebook, 22 d'agost de 2020)

* * *

PLENILUNI D'AGOST
 
Mira allà enfora...
D'agost sa lluna plena...
Segueix sa vida...

(Revista poètica Azahar, nº 106,
Conil de la Frontera, 2020)

* * *

UTOPIA?
 
Món sense guerres,
en pau i no-violència...
una utopia?

(Revista cultural Tántalo, nº 89,
Cádiz, 2020)

* * *

Índex de MIRADOR DEL DENIP

* * *

Este sitio web no tiene publicidad propia.
La publicidad que aparece es del servidor WordPress
que nos da hosting gratuito.

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: