Introducció del haikai o haiku a Mallorca: Haikais / haikus de Joan Alcover, Jacobo Sureda, Llorenç Vidal i Eulogio Díaz del Corral. Tankas de Llorenç Moyà. Traduccions: Moritake, Basho, Buson, Issa, Shiki, Chini…
ELOGI DEL HAIKAI
Haikais perfectes
tallats en pedra viva,
com esculptures.
Llorenç Vidal
Haikai o haiku: composició poètica d’origen japonès formada per tres versos blancs plans o esdrúixols de 5-, 7- i 5- síl·labes. No ès una estrofa enllaçable amb altres per formar un poema més extens, sinó que en si ès ja un poema complet.
* * *
L’haikai o haiku no ha trobat a Mallorca el desplegament literari que ha tingut a altres indrets. Per això la seva representació es petita, però molt important en el món de la literatura mallorquina i balear.
Joan Alcover, un dels grans mestres de la Renaixença insular, va assatjar d’escriure’n alguns, que va incloure en el seu llibre Cap al tard. En treu la idea, però -com també ho feren Ezra Pound i Paul Claudel– no adopta ni adapta la mètrica pròpia del haikai o haiku, definit per Antonio Cabezas García, a la seva antologia Jaikus inmortales (Poesía Hiperión, Madrid, 1983), com «un poema breu, generalment de desset síl·labes, ordenades en tres versos de cinc, set i cinc síl·labes, respectivament». Li manca a aquesta definició la precisió que aconsella que els versos sien plans i que no rimin entre ells. Dels haikais amorfs o amètrics del gran poeta Joan Alcover en reproduim una mostra representativa.
Els poetes de l’anomenada Escola Mallorquina oblidaren aquesta experiència joanalcoveriana i no en trobam pràcticament cap mostra a la seva producció.
Va esser el poeta fonamentalment ultraista Jacobo Sureda, contemporani de la segona generació de l’Escola i totalment separat de la mateixa, qui assatjà a Mallorca la producció de nous haikais amorfs o amètrics, en els quals, com N’Alcover, precindeix de la mètrica haikaística. La seva producció està totalment escrita en castellà.
És amb En Llorenç Vidal, de la segona promoció de la generació de poetes insulars de postguerra -segona promoció que comença entorn a l’any 1956, data de la publicació del primer número dels Quaderns Literaris Ponent, ja després de l’antologia de Manuel Sanchis Guarner, que es refereix a la primera exclusivament-, que l’haikai troba a Mallorca la seva expressió primigènia i definitiva de temàtica lliure i renovada (exempta de japoneseries folkòriques) i amb la seva mètrica original japonesa, adaptada a través de l’italià. Així, N’Eulogio Díaz del Corral a la seva Introducció bio-bibliogràfica sobre En Llorenç Vidal, publicada com a pròleg del llibre Estels filants, ens diu:
«La lectura del llibre Attimi (1960) de l’italià Mario Chini va contagiar En Llorenç Vidal amb el ritme del haikai o haiku (1), que a Mallorca havia tengut, ja, conradors ocasionals en les figures de Joan Alcover i de Jacobo Sureda, encara que cap d’ells n’assumís plenament la mètrica característica. La posterior lectura dels mestres japonesos del haikai –Basho, Issa, Buson, Shiki, Kiyó i altres- l’afiançà en aquesta tècnica d’arrels taoistes i de vinculació zen. I així, en la segona edició de Talaiot del vent, que representa una superació dels seus opuscles poètics anteriors, hi va afegir els Apunts en ritme de haikai, Haikais 69 i Epitafi, alguns dels quals –Vora una mesquita, Ramakrishna, Les religions, Foc-vida, Espera, A Federico García Lorca, Psicodèlica i Viatger-, en magnífica traducció portuguesa de Manuel de Seabra, foren inclosos a l’Antologia da novissima poesia catalã, publicada a Lisboa l’any 1974″ i que comprèn poetes de tota l’àrea lingüística i literària catalana-valenciana-balear.
«Amic lector, -conclou, recollint el pensament del poeta- no cerquis en el haikai el desplegament d’un pensament discursiu, sinó la breu captació d’una intuïció que es plasma en tota la grandiositat que poden incloure (seguint el còmput mètric italià, que és el tradicional dels poetes mallorquins, vegem Costa i Llobera, per exemple) desset síl.labes (2). Endemés, els haikais no són per ser devorats en sèrie ni tampoc per ser recitats, sinó per ser llegits a poc a poc i un per un, ja que cadascun d’ells és una petita clau que obri les portes del teu món intuïtiu. Per això, després de la seva lectura, tanca els ulls i deixa’t endur damunt el vol de les seves ales, ja que el haikai -pel seu poder evocador- és un poema que comença en el teu interior quan has acabat la seva lectura».
Ha escrit també haikais el mateix Eulogio Díaz del Corral, pintor, poeta i historiador, nascut a Extremadura i mallorquí adoptiu, que ha residit onze anys a Mallorca, on hi fa i hi ha fet llargues estades durant una vintena o més.
Amb l’antecedent esporàdic d’En Joan Pons Martorell, el tanka, mare japonesa del haikai, es consolidà a Mallorca amb En Llorenç Moyà, poeta de la primera promoció insular de postguerra, que l’any 1957 va publicar a la col·lecció de poesia La font de les tortugues (dirigida per Llorenç Vidal) el seu aplec de tankas Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses… Per estar situada aquesta incorporació del tanka a la literatura mallorquina en el moment del trànsit de l’etapa dels haikais amorfs o amètrics als haikais mètrics, trobareu en aquesta plana una mostra dels tankas d’En Moyà.
Anys més tard, En Rafel Jaume, la major part de l’obra del qual està en castellà i que durant els anys 60, fracassada ja l’experiència castellanista de Dabo, va començar a escriure en la nostra llengua insular, primer sota el seudònim de Jaume Quart (veure Quaderns Literaris Ponent, nº. XXII, hivern 1961, on publicà el poema L’om) i després amb el seu nom i llinatge, també ens ha deixat un conjunt de tankas (Poemes 1982-83), ja posteriors a la consolidació del haikai en el camp de les lletres mallorquines, raó per la qual no figura en aquesta breu antologia del haikai.
Tots aquests poetes han simultaniat el haikai (3) i el tanka amb altres formes mètriques tradicionals o renovadores.
Vet aquí una mostra, petita, però significativa i innovadora, de la introducció i de la presència inicial de l’haikai / haiku a Mallorca, una presència poètica que en el futur podrà ser completada amb nous haikaishis i que no pot esser oblidada en el petit món de la literatura insular contemporània.
Kirigirisu
Mallorca, 2002
__________________
NOTES: (1) Per influència del poeta italià Mario Chini, En Llorenç Vidal usa, des de sempre, la denominació de haikai en lloc del seu sinònim haiku, més divulgat en castellà. (2) Si seguíssim el còmput mètric francès hauriem de parlar de catorze síl·labes. 3) Usam indistintament l’expressió el haikai i l’haikai, segons es faci o no l’aspiració de la h etimològica.
Post-data
Amb posterioritat a la realització d’aquest treball relatiu a la introducció del haikai / haiku a Mallorca, l’exposició del grup ecologista crític Ecovoz titulada “Escaleras, el último peldaño del estrago urbanístico”, realitzada a Palma del 23 al 30 de setembre de 2005, va estar integrada per un conjunt de setze panells digitalitzats acompanyats cadascun d’ells per un haikai o haiku escrits per altres tants poetes mallorquins o fortament vinculats a Mallorca i a la defensa i protección activa de la natura. Totes les composicions anaven en versió bilingüe española i catalana-valenciana-balear i els seus autors, per ordre alfabètic, foren Rafel Bordoy, Vicenç Calonge, Miquel Cardell, Eulogio Díaz del Corral, Gabriel Florit, Ricardo Moliner, Bernat Nadal, Josep Pizà, Jaume Pomar, Ponç Pons, Guillem Rosselló, Pere Rosselló, José María Sánchez, Lluis Servera, Llorenç Vidal i Toni Vidal. Posteriorment també han escrit i esciven haikais Isabel Mª Muñoz Carrión (1936-2013), Toni Cantarellas, Joan Alfons Marí, etc. Aportam aquí aquesta nota com una mostra de l’afiançament del haikai / haiku a l’Illa de la Calma.
Joan Alcover
(Palma de Mallorca, 1854 – 1926)
HAIKAIS AMÈTRICS
Conec un japonès gran enemic dels versos que jo escric perquè en té cada estrofa més de tres.
* * *
Enredonir és ofici de torners o poetes filistins; si no et cures aquest vici, no facis haikais, fes rodolins.
* * *
La foscor de l'ampolla, jo no sé si és del vidre o del líquid que conté.
* * *
El rimaire selecte un Mahabarata inclou en l'ala d'un insecte o una gota de rou.
* * *
El lirisme nipó que s'inaugura m'alarma un poc. També existeix per la literatura el perill groc.
* * *
La prosa que tu escrius peca d'alisa; si vols ésser famós, escandalisa.
* * *
Com un soroll de sínia on va rodant la bèstia i no treu aigua, el dissertant que parla i sona a buit, seguit seguit, em fa una certa opressió de pit.
* * *
Finida la batalla, l'alba il·lumina el camp de sang massell, i sobre un roc, enmig dels restes de metralla, saltironant, joiós, canta un aucell.
* * *
TRADUCCIONS
És per la cassola d'arròs i ordi mesclat o és per l'amor que miola la femella del gat? Basho
* * *
Amb sa claror els homes fa vetlar i és semença de son per l'endemà la lluna de tardor. Teishitson
* * *
Què he vist? Una flor caiguda que torna a la branca? -No és un papalló. Moritake Arakida
Bibliografia: Joan Alcover: «Cap al tard», a «Obres completes», Editorial Selecta, Barcelona, 1951
* * *
Jacobo Sureda
(Palma de Mallorca,
1901 – 1935)
HAIKAIS AMÈTRICS / HAIKAIS AMÉTRICOS
Un copo de nieve desciende Columpio, paracaídas de un alma Que regresa a la tierra dulcemente.
* * *
Cuando me miras El sol se apaga. Dame días de luz y soleados.
* * *
¿Por qué se vuelve la veleta Hacia donde tú estás? Te busca el viento y llora En donde no te encuentra.
* * *
-¿Entiendes este verso? -Hago más, le sobre-entiendo. -Así ha de ser, sobre-pásale Y vuela sobre el sentido.
* * *
La noche presentóme En su pizarra azul Una cuenta de estrellas. ¿Cómo podré pagar Si no es en besos?
* * *
¡Aleluya, aleluya! Ya definí el amor: Es un recontrarecontraste De afinidades contraopuestas.
* * *
Yo vi en las cunetas Desgarrones de almas De los transeúntes Trozos de poetas.
* * *
Un árbol desnudo Vienen las estrellas Le visten de hojas El alba las seca.
* * *
La luna en el árbol Posada es araña Que en las ramas caza Como en red, estrellas.
* * *
Algo insignificante me dijiste Y por ello llegaste Al confín de mi alma.
Bibliografia: Jacobo Sureda: «El prestidigitador de los cinco sentidos», Edicions Arxipèlag, Inca (Mallorca), 1985.
* * *
Llorenç Moyà Gilabert
(Binissalem, 1916 – Palma
de Mallorca, 1981)
TANKAS
Oh dol, assota'm per a esclatar en cantúries. Com una canya, l'esperit meu té fibres vibrants de caramella.
* * *
Font de l'obaga corrent entre falgueres i molsa núbil: ¿ets tórtora captiva o càntir que sanglota?
* * *
Estiu: finestres obertes als oratges de llunyania, i, a cada pit, la dolça remor d'un rusc d'abelles.
* * *
Hivern: ermini al cim més alt i a l'ànima. La brasa viva del desconhort, reposa colgada dins la cendra.
* * *
Anhel -Ulisses- que en ton navili fràgil tresques el pèlag, també mes veles s'inflen al buf de l'enyorança.
* * *
-Ocell cantaire: ¿ets, en la branca eixorca, fruit o poncella?- -Sóc la mística essència de l'ànima en tortura!-
* * *
La caragola del mar ens du l'enigma a cau d'orella. Una valva minúscula és prou pel gran Misteri.
* * *
Tothora ens sotja un voltor insadollable. Vetla, cor minse: un instant de feblesa pot dur-te dins ses arpes!
* * *
Quan t'obres, rosa, només ho fas per l'alba. Serva't poncella: la il·lusió futura val més que el goig pretèrit.
* * *
La delectança mai no es pot heure; deixa la lleu polsina de l'ala entre els dits closos i al punt s'enlaira, incòlume.
Bibliografia: Llorenç Moyà: «Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses». La Font de les Tortugues, Palma de Mallorca, 1957.
* * *
Llorenç Vidal
(Santanyí, 1936)
HAIKAIS / HAIKUS
RAMAKRISHNA El vol volares dels místics, aucell índic ungit de sàndal.
* * *
ESCOLTANT CHOPIN Insistent gota fila el nocturn, i embruixa llegendes d'aigua.
* * *
SERENOR La mar serena... i una barqueta solca pels solcs de l'aigua.
* * *
VAT PO Trànsit del Mestre, Budha de flors volàtils: Pau del Nirvana.
* * *
TEMPLES DE PEDRA Temples de pedra: Són símbols i just símbols del Temple còsmic.
* * *
AL FONER BALEAR Foner, les illes per tu simbolitzades reviuran sempre.
* * *
HORABAIXA A EIVISSA Sol de la tarda pinta de llum-capvespre tota Dalt Vila.
* * *
ATENES Mirant l'Acròpolis, la ciutat d'Atenea, dels àngels àtics.
* * *
EN L'ANIVERSARI DE LA MORT DEL MEU GERMÀ Germà, ¿quins arbres, jardins i fonts contemples enllà del somni?
* * *
OBJECTES QUOTIDIANS Petits objectes, coses de cada dia, com parts de l'aire.
* * *
AL HAL.LAJ EN EL NORD D'ÀFRICA Vares sortir-me, baldat de mil maneres, capta qui capta.
* * *
A UNA CANDELA Que n'ets sortosa, oh tu, llum que il·lumines la pell d'un àngel.
* * *
AL CAPVESPRE És una garsa o un flamenc que s'estira sota el capvespre?
* * *
CAMÍ DE TÀNGER La diadema de llums que la corona de lluny s'albira.
* * *
SOLITUD Quina delícia, viure sol i en silenci lluny de la massa!
* * *
DÀLIA En tu o en la dàlia està la font divina de la bellesa?
* * *
INDIVIDUALISME Viure al meu aire, respectant les diverses formes de vida.
* * *
SENTIR LA VIDA Sentir la vida que brolla i ser fluència al joc de l'aigua.
* * *
TRADUCCIONS
D'enredadera ets flor de breu durada, talment ma vida. Moritake Arakida
* * *
MALINCONIA Una flor encara que cau... I així és com tomben els anys, la vida.
* * *
L'HAIKAI Just amb tres versos tot un poema, a voltes, tota una vida. Mario Chini (Itàlia, s. XX)
Bibliografia: Llorenç Vidal: «Talaiot del vent», Quaderns Literaris Ponent», Cádiz, 1972; «Estels filants», Nova Arcàdia, Cádiz, 1991, i «Petits poemes», Publicació anexa ala antics Quaderns Literaris Ponent, Mallorca – Cádiz, 1999 (actualment els tres estan disponibles en ebook), i «Florilegi de poemes a Santanyí (Pregó de les Festes de Sant Jaume)», Ajuntament de Santanyí, Santanyí, 1994. Els haikais de Mario Chini estan traduits del seu llibre «Attimi», Collana Poeti Latini, nº 9, Alleanza Internazionale Giornalisti e Scrittori Latini, Roma, 1960, i el de Moritake Arakida traduit de «Le Livre d’Or du Haikai» de Pierre Seghers, Éditions Seghers, Paris, 1984.
* * *
Eulogio Díaz del Corral
(Zarza la Mayor, Extremadura.
Ha viscut onze anys a Mallorca, on ha fet i segueix fent llargues estades)
HAIKAIS / HAIKUS
MA VIDA Vaixell de plata que solcares les ones de vent i escuma.
* * *
IDIL·LI A l'horabaixa tu vares aparèixer: liles i roses.
* * *
PASSIÓ Et cercaria més enllà de la lluna, germà dels àngels.
* * *
PELEGRÍ Per una gota del teu nèctar de vida i una paraula.
* * *
PLENITUD Pluja de lliris, oratge d'un cant òrfic, cos d'assussenes.
* * *
MISSIVA Si tu volguessis et donaria l'aigua d'amor eterna.
* * *
ORACIÓ Pregau per noltros, dolça Mare Divina, mare dels homos.
* * *
CONSELL Prega en silenci amb paraules sinceres d'amor i vida.
* * *
PETICIÓ Si ja no cantes els meus eterns poemes, plor en silenci.
* * *
EN PLENILUNI Ona de lluna i els teus ulls de penombra coven estrelles.
* * *
TARDA I NIT DE VENT Penes i angoixes s'esbrinen per la vida com ones d'aigua.
* * *
PRIMAVERA Entre les pedres dures, com un miracle va néixer un lliri.
* * *
ELS ULLS DE RAMA Els ulls de Rama són túnels per on brolla la Llum Divina.
* * *
ENSENYANÇA DE BUDHA Amorós bàlsam, compassió divina pels que sofreixen.
* * *
A LA MARE TERESA DE CALCUTA Entre els més pobres, el dolô i la misèria... l'Amat trobares.
* * *
A CRIST I de Tu brosten les cristal·lines aigües, la vida eterna.
* * *
A PARAMAHANSA YOGANANDA Ens descobrires amb dolçor l'Amat Còsmic i saviesa.
* * *
A MAHAVIRA Un foc et crema de compassió viva per la natura.
Bibliografia: Eulogio Díaz: «Haikais mallorquins», abans en edició digital a la plana web «Eulogio Díaz: Pintura Poesía, Pensamiento» i ara inclosos a l’ebook «Momentos».
* * *
Kirigirisu
Traduccions amètriques de poetes japonesos
UN TANKA Si el teu cor al camí del bé és fidel inclús sense que preguis els déus et protegeixen. Sugawara no Michizane (844 - 903)
* * *
SIS HAIKAIS
El Déu s'és absentat tot esdevé un desert acaramullades les fulles mortes. Matsuo Basho (1644 - 1694)
* * *
Malinconia he pujat dalt del turó romaguers florits. Yosa Buson (1716 - 1783)
* * *
Quan tornis no oblidis la meva casa oronella. Kobayashi Issa (1763 - 1827)
* * *
Lluny dels fanals del jardí un santuari els aucells s'hi han adormit. Masakao Shiki (1867 - 1902)
* * *
Damunt el bastó que la persegueix s'ha posat la libèl·lula. Ozaki Kôyô (1867 - 1903).
* * *
Sol a la muntanya un mirall gelat cirerer d'hivern. Takahama Kyoshi (1874 - 1959)
Mallorca, 2002
INTRODUCCIÓN DEL HAIKAI O HAIKU EN MALLORCA
ELOGIO DEL HAIKAI
Haikais perfectos,
hechos en piedra viva,
como esculturas.
Lorenzo Vidal
* * *
Haikai o haiku: composición poética de origen japonés formada por tres versos blancos llanos o esdrújulos de 5-, 7- y 5- sílabas. No es una estrofa enlazable con otras para formar un poema más extenso, sino que en sí es ya un poema completo.
* * *
El haikai o haiku no ha encontrado en Mallorca el desarrollo literario que ha tenido en otros lugares. Por esto su representación es pequeña, pero muy importante en el mundo de la literatura mallorquina y balear.
Juan Alcover, uno de los grandes maestros de la «Renaixença» insular, ensayó la escritura de algunos, que incluyó en su libro «Cap al tard». Extrae su idea, pero -como también lo hicieron Ezra Pound y Paul Claudel– no adopta ni adapta la métrica propia del haikai o haiku, definido por Antonio Cabezas García, en antología «Jaikus inmortales» (Poesía Hiperión, Madrid, 1983), como «un poema breve, generalmente de diecisiete sílabas, dispuestas en tres versos de cinco, siete y cinco sílabas, respectivamente». Le falta a esta definición la precisión que aconseja que los versos sean llanos y que no rimen entre si. De los haikais amorfos o amétricos de Juan Alcover reproducimos una muestra representativa.
Los poetas de la llamada Escuela Mallorquina olvidaron esta experiencia juanalcoveriana y no encontramos prácticamente ninguna muestra en su producción.
Fue el poeta fundamentalmente ultraísta Jacobo Sureda, contemporáneo de la segunda generación de la Escuela y totalmente separado de la misma, quien ensayó en Mallorca la producción de nuevos haikais amorfos o amétricos, en los cuales, como Alcover, prescinde de la métrica haikaística. Su producción está totalmente escrita en castellano.
Es con Lorenzo Vidal, de la segunda promoción de la generación de poetas insulares de postguerra -segunda promoción que comienza alrededor del año 1956, fecha de la publicación del primer número de los Cuadernos Literarios «Ponent«, ya después de la antología de Manuel Sanchis Guarner, que se refiere a la primera exclusivamente-, que el haikai encuentra en Mallorca su expresión primigenia y definitiva de temática libre y renovada (exenta de japonesismos folklóricos) y con la métrica original, adaptada a través del italiano. Así Eulogio Díaz del Corral en su «Introducció bio-bibliogràfica sobre En Llorenç Vidal«, publicada como prólogo del libro «Estels filants», nos dice:
«La lectura del libro ‘Attimi’ (1960) del italiano Mario Chini contagió Lorenzo Vidal con el ritmo del haikai o haiku (1), que en Mallorca había tenido ya cultivadores ocasionales en las figuras de Joan Alcover y de Jacobo Sureda, aunque ninguno de ellos asumiera plenamente su métrica característica. La posterior lectura de los maestros japoneses del haikai –Basho, Issa, Buson, Shiki, Kiyó y otros- lo afianzó en esta técnica de raíces taoístas y de vinculación zen. Y así en la segunda edición de ‘Talaiot del vent’, que representa una superación de sus opúsculos poéticos anteriores, añadió los ‘Apunts el ritme de haikai’, ‘Haikais 69’ y ‘Epitafi’, algunos de los cuales -‘Vora una mesquita’, ‘Ramakishna‘, ‘Les religions’, ‘Foc-vida’, ‘Espera’, ‘A Federico García Lorca‘, ‘Psicodèlica’ y ‘Viatger’-, en magnífica traducción portuguesa de Manuel de Seabra fueron incluidos en la ‘Antologia da novissima poesia catalã’, publicada en Lisboa en 1974″ y que comprende poetas de toda el área lingüística catalana-valenciana-balear.
«Amigo lector -concluye, recogiendo el pensamiento del poeta- no busques en el haikai el desarrollo de un pensamiento discursivo, sino la breve captación de una intuición que se plasma con toda la grandiosidad que pueden incluir (siguiendo el cómputo métrico italiano, que es el tradicional de los poetas mallorquines, véase Costa y Llobera, por ejemplo) diecisiete sílabas (2). Además, los haikais no son para ser devorados en serie ni tampoco para ser recitados, sino para ser leídos poco a poco y uno a uno, ya que cada uno de ellos es una pequeña llave que abre las puertas de tu mundo intuitivo. Por esto, después de su lectura, cierra los ojos y déjate llevar sobre el vuelo de sus alas, ya que el haikai -por su poder evocador- es un poema que comienza en tu interior una vez que has acabado su lectura».
Ha escrito también haikais el mismo Eulogio Díaz del Corral, pintor, poeta e historiador, nacido en Extremadura y mallorquín adoptivo, que ha residido once años en Mallorca, donde hace y ha hecho largas estancias durante una veintena o más.
Con el antecedente esporádico de Joan Pons Martorell, el tanka, madre japonesa del haikai, se consolidó en Mallorca con Llorenç Moyà, poeta de la primera promoción insular de postguerra, que en 1957 publicó en la colección de poesía «La font de les tortugues» (dirigida por Lorenzo Vidal) su colección de tankas «Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses…» Por estar situada esta incorporación del tanka a la literatura mallorquina en el momento del tránsito de los haikais amorfos o amétricos a los haikais métricos, encontraréis en esta página una muestra de los tankas de Moyà.
Años más tarde, Rafael Jaume, la mayor parte de cuya obra está en castellano y que durante los años 60, fracasada ya la experiencia castellanista de «Dabo«, comenzó a escribir en nuestra lengua insular, primero bajo el seudónimo de «Jaume Quart» (Ver los Cuadernos Literarios «Ponent«, n.º XXII, invierno 1961, donde publicó el poema «L’om») i después con su nombre y apellido, también nos ha dejado un conjunto de tankas («Poemes 1982-83»), ya posteriores a la consolidación del haikai en el campo de las letras mallorquinas, razón por la cual no figura en esta breve antología del haikai.
Todos estos poetas han simultaneado el haikai (3) y el tanka con otras formas métricas tradicionales o renovadoras.
He aquí una muestra, pequeña, pero significativa e innovadora, de la introducción y de la presencia inicial del haikai / haiku en Mallorca, una presencia poética que el futuro podrá ser completada con nuevos haikaishis y que no puede ser olvidada en el pequeño mundo de la literatura insular contemporánea.
Kirigirisu
Mallorca, 2002
NOTAS: (1) Por influencia del poeta italiano Mario Chini, Lorenzo Vidal usa, desde siempre, la denominación de haikai en vez de su sinónimo haiku, más divulgado en castellano. (2) Si siguiéramos el cómputo métrico francés tendríamos que hablar de catorce sílabas. (3) En mallorquín literario usamos indistintamente la expresión «el haikai» o «l’haikai», según se haga o no en la pronunciación mallorquina la aspiración de la «h» etimológica.
Post-data
Con posterioridad a la realización de este trabajo sobre la introducción del haikai / haiku en Mallorca, la exposición del grupo ecologista crítico Ecovoz titulada “Escaleras, el último peldaño del estrago urbanístico”, realizada en Palma del 23 al 30 de septiembre de 2005, estuvo compuesta por un conjunto de dieciséis paneles digitalizados acompañados cada uno de ellos por un haikai o haiku compuestos por otros tantos poetas mallorquines o fuertemente vinculados a Mallorca y a la defensa y protección activa de la naturaleza. Todas las composiciones iban en versión bilingüe española y catalana-valenciana-balear y sus autores, por orden alfabético, fueron: Rafel Bordoy, Vicenç Calonge, Miquel Cardell, Eulogio Díaz del Corral, Gabriel Florit, Ricardo Moliner, Bernat Nadal, Josep Pizà, Jaume Pomar, Ponç Pons, Guillem Rosselló, Pere Rosselló, José María Sánchez, Lluis Servera, Llorenç Vidal y Toni Vidal. Posteriormente han escrito y escriben también haikais Isabel Mª Muñoz Carrión (1936-2013), Antonio Cantarellas, Joan Alfons Marí, etc. Traemos aquí esta nota como una muestra del afianzamiento del haikai / haiku en la Isla de la Calma.
Esta página sobre la introducción del haikai o haiku en Mallorca ha sido recuperada de la desaparecida web Kirigirisu (2002), alojada en el extinto servidor de Geocities.com, al igual que lo es la versión que figura en Mirador Intercultural, y ha sido revisada y ligeramente reestructurada sobre la versión original.
* * *
Anar a / Ir a > Índex de MIRADOR DEL DENIP
* * *
Este sitio web no tiene publicidad propia.
La publicidad que aparece es del servidor WordPress
que nos da hosting gratuito.
MIRADOR DEL DENIP 